L'any 2017 la Plataforma per la Llengua va denunciar que s'havia eliminat l'opció de ser atès en català de la línia d'atenció telefònica per a la campanya de la renda. En aquell moment, ja es va revelar que quan s'oferia l'opció de ser atès en català no es respectava. Dos anys més tard la discriminació lingüística va encara més enllà: els treballadors de l'Agència Tributària han rebut ordres de "no oferir mai" l'opció de ser atès en un idioma cooficial.

Així ho ha denunciat un treballador d'Hisenda a la Plataforma per la Llengua, després de rebre a través de la Intranet de l'Agència Tributària un recordatori en què s'ordena a la plantilla que només es considerarà que el contribuent vol ser atès en aquesta llengua "si el contribuent insisteix a utilitzar aquesta opció". Però apunta que "no l'oferirem mai perquè al sol·licitar la cita no és possible escollir un idioma cooficial".

La Plataforma per la Llengua, però, ha comprovat que ni tan sols quan el contribuent vol ser atès en català se li garanteix l'atenció en aquesta llengua. En diverses trucades de comprovació, els operadors de la campanya de la renda han deixat clar que no era possible derivar la trucada a un departament que atengués en català. Un fet que la Plataforma per la Llengua considera discriminatori.

Impostos de primera, drets lingüístics de segona

La Plataforma per la Llengua denuncia que és una nova mostra que l'Estat espanyol discrimina els catalanoparlants. "Governi el PP o governi el PSOE de Sánchez, sigui per la porta del davant o per la porta del darrere, l'Estat espanyol ho té clar: els catalanoparlants paguem impostos a Hisenda però som tractats com a ciutadans de segona, no tenim els mateixos drets que els castellanoparlants. Ja n'hi ha prou", assegura Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua. "En aquest cas, a més, l'Administració actua d'una manera perversa i ordena als seus treballadors que obviïn els drets lingüístics dels ciutadans, per això denunciarem aquesta situació davant del Comitè d'Experts del Consell d'Europa que avalua el compliment de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries".

Per evitar situacions com aquesta, la Plataforma per la Llengua assegura que cal un ferm compromís polític que modifiqui l'actual ordenament jurídic. "La Constitució espanyola, a l'article 3, perpetua la superioritat del castellà per sobre del català, l'eusquera o el gallec. Això fa que l'Estat pugui discriminar els catalanoparlants i no passi absolutament res", apunta Escuder. L'ONG del català ha fet arribar als partits diverses propostes perquè es comprometin a emprendre reformes de l'Administració que facin que casos com aquest no es tornin a repetir, com la capacitació generalitzada en català dels servidors públics o la garantia del dret d'opció lingüística dels catalanoparlants. L'entitat demana a la ciutadania que signi per tal de fer pressió i que els partits les acceptin a través del web www.lallenguanoestoca.cat.