La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest matí les propostes que ha fet arribar als partits polítics que es presenten a les eleccions espanyoles, per tal que es comprometin amb la millora de la situació del català i dels drets dels catalanoparlants. L'entitat, però, ha realitzat un conjunt de propostes per tots els comicis del proper cicle electoral: des del Parlament Europeu fins als Ajuntaments, passant per les Corts espanyoles, valencianes o balears. L'ONG del català ha assegurat que el proper cicle electoral és un moment clau per la llengua, perquè actualment els catalanoparlants no tenen els mateixos drets que els castellanoparlants, i que cal canviar aquesta situació.
Compromís general: reformar la Constitució i fer oficial de l'Estat el català
L'entitat s'ha reunit o ha parlat amb tots els principals partits que es presenten als comicis i tenen representació a les institucions del domini lingüístic, i ja ha aconseguit compromisos de JxCat, ERC, En Comú Podem, Front República i Proposta per les Illes.
El principal compromís, el més generalista, que la Plataforma per la Llengua reclama als partits és impulsar una reforma de la Constitució espanyola per tal de fer oficial de l'Estat la llengua catalana. "Només així el català podrà tenir el mateix rang, condicions, obligacions i drets que el castellà. Només així, el castellà deixarà de ser l'únic idioma d'obligat coneixement", ha assegurat Mireia Plana, vicepresidenta de l'entitat. "No es tracta de fer que el català sigui oficial a Sevilla o a Bilbao. Es tracta que les institucions de l'Estat també assumeixin com a propi el català, es tracta que la Constitució oficialitzi el bilingüisme real, com passa a Bèlgica o Suïssa". En Comú Podem i Front Republicà ja s'han compromès a incorporar aquesta proposta, mentre que JxCat i ERC asseguren que treballaran per impulsar una República catalana que inclogui el català com a oficial de l'Estat, però no per modificar la Constitució espanyola en aquest sentit. "La Plataforma per la Llengua treballem per tot el domini lingüístic, no només per Catalunya, i per això considerem necessària aquesta reforma constitucional i lamentem la posició de JxCat i ERC. Encara que demà mateix s'instaurés una República catalana, les Illes Balears, el País Valencià o la Franja de Ponent seguirien necessitant una Constitució espanyola que defensés els seus drets lingüístics", ha apuntat Plana.
La resta de propostes, un total de 13, són més específiques. Entre elles, la Plataforma per la Llengua reclama als partits que treballin per la capacitació generalitzada en català dels treballadors públics de l'Estat. "Si els servidors públics no han de saber la llengua oficial, el català, el suposat dret d'opció lingüística dels catalanoparlants és paper mullat. L'actual oficialitat del català és paper mullat, perquè només el castellà és obligatori", ha denunciat Plana.
"A les urnes, recorda: la llengua no es toca"
La Plataforma per la Llengua ha assegurat també, però, que a les properes eleccions hi ha candidatures que han fet pública la seva voluntat de regressió, d'atacar el català i els drets dels catalanoparlants. "Ens toca fer doble feina: reclamar millores pel català, i ser el mur de contenció de qualsevol proposta que pretengui atacar la llengua, eina fonamental de cohesió social del nostre país", ha apuntat Plana. Per aquest motiu, l'ONG del català ha presentat la campanya "A les urnes, recorda: la llengua no es toca".
L'espot de la campanya, on es veuen declaracions contra el català de Casado, Rivera o Abascal, vol mostrar la determinació de la Plataforma per la Llengua i la societat catalana davant aquells qui vulguin atacar la llengua. La campanya inclou també una recollida de signatures per tal de fer pressió a aquells partits que no s'han compromès amb les propostes de l'entitat perquè ho facin. "No comprometre's és avalar que els catalanoparlants siguem ciutadans de segona".
Manifest estatal per la pluralitat lingüística
Paral·lelament, avui s'ha presentat el manifest "Pluralitat lingüística: llibertat, igualtat i democràcia", impulsat per ELEN, la xarxa europea per la igualtat lingüística. A l'Estat espanyol, la Plataforma per la Llengua, Òmnium, Acció Cultural del País Valencià, i altres entitats catalanes, basques, gallegues o asturianes formen part d'aquesta xarxa europea. El manifest, en la línia dels compromisos de la Plataforma per la Llengua, insta els partits a fer-se seus els principis d'igualtat lingüística, i recorda que el 45% dels ciutadans de l'Estat espanyol viuen en territoris amb llengües pròpies diferents al castellà.
