El passat 22 d'octubre va entrar en funcionament un protocol del Consorci Hospital General Universitari València que, segons la Conselleria de Sanitat, té l'objectiu de «garantir l'assistència en valencià a aquelles persones que ho reclamen i estiguen sent ateses en aqueix moment per un professional no valencianoparlant», segons es va comunicar en una carta enviada per part de la Conselleria a l'entitat. El text del protocol preveu que si algú «manifesta» el dret de parlar «únicament» en valencià i el professional que l'atén no és «valencianoparlant», es buscarà un altre metge «valencianoparlant» de la mateixa especialitat perquè l'atenga, es buscarà un metge d'una altra especialitat perquè faça de traductor o es donarà cita per a un altre dia a l'usuari. Este protocol s'ha redactat després que la Plataforma per la Llengua denunciara diverses discriminacions lingüístiques de metges que negaren l'atenció a usuaris de la sanitat pública perquè parlaven en valencià, com és el cas de la ginecòloga Adriana Paredes, metgessa del Consorci que va discriminar dos pacients per esta raó i als quals els va denegar el servici.

L'ONG del valencià ha valorat positivament que la Conselleria haja entés que cal abordar la problemàtica de la discriminació lingüística però lamenta que seguix comportant un tracte discriminatori cap als valencianoparlants, ja que no tindran garantit poder expressar-se per defecte en la seua llengua al metge sinó que, en molts casos, hauran de ser reprogramats i perdre temps pel simple fet de voler usar la llengua pròpia. Per això, la Plataforma per la Llengua lamenta que el redactat del protocol siga restrictiu i que pose obstacles innecessaris a l'ús de la llengua.

En concret, el protocol pareix limitar el dret d'ús del valencià només a aquells usuaris que ho demanen de manera activa i repetida, a les persones més conscienciades i militants. A més a més, usa una sèrie de térmens que pareix que denigren l'opció lingüística del valencià com si fora pròpia d'intransigents o de persones problemàtiques. Així, el protocol diu que es buscarà un professional que parle valencià «en los casos en los que se demande» i quan l'usuari «manifieste su derecho a expresarse únicamente en valenciano», en comptes de preveure l'atenció en valencià per a tot el món que use esta llengua de partida i sense tindre en compte que «expresarse únicamente en valenciano» és una manera pejorativa de dir, simplement, «parlar en valencià». Al capdavall, la gent no sol usar dos llengües alternadament en la mateixa conversa o a mode de traducció.

En el mateix sentit, la Plataforma per la Llengua també veu amb preocupació que el Consorci parle de metges «valencianoparlants» perquè el terme pot donar lloc a equívocs. Fora molt millor que el protocol clarificara que per «valencianoparlants» es fa referència a tots aquells metges capacitats per a entendre una persona que parle valencià, ja que açò farà més difícil que els ciutadans que no vullguen renunciar al seu dret de parlar en esta llengua troben obstacles i dilacions en la utilització del servici públic.

Finalment, l'ONG del valencià ha expressat que este protocol, fins i tot si millora en els punts esmentats, ha de ser merament temporal, ja que el punt d'arribada ha de ser la plena competència lingüística en valencià de tots els treballadors de l'administració, l'única política que assegurarà que els parlants de valencià no tinguen obstacles addicionals ni patisquen discriminacions en l'ús d'un servici públic (ara només se'ls demana la competència en castellà). Convé recordar que l'Estatut d'Autonomia encomana a la Generalitat l'obligació de garantir «l'ús normal i oficial de les dos llengües» i d'adoptar «les mesures necessàries per tal d'assegurar-ne el seu coneixement».

El portaveu de l'ONG del valencià, Manuel Carceller, considera que «el protocol és una reacció a les demandes de la Plataforma per la Llengua, però el que cal garantir és la competència lingüística, és a dir, el coneixement de les dos llengües oficials per part de la gent que treballa per a la Generalitat Valenciana. Esta és l'única manera de donar compliment al mandat que l'Estatut dona a la Generalitat de garantir l'ús normal de la llengua pròpia. La gran majoria de professionals sanitaris són perfectament capaços d'entendre el valencià encara que no el parlen».

En este sentit, cal apuntar que a Catalunya, on es demana la capacitació lingüística en català per a tots els funcionaris, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha sentenciat que els funcionaris han de parlar en la llengua dels usuaris per a «no forçar-ne el dret d'opció lingüística». El fet que al País Valencià els funcionaris no tinguen el deure de conéixer el valencià però sí el castellà (com tots els ciutadans), suposa que el dret d'opció lingüística dels usuaris siga constantment forçat.  En tot cas, la Plataforma per la Llengua ha demanat que ara per ara la informació sobre els drets lingüístics siga visible, amb cartells i informació, en totes les dependències públiques de l'àmbit de la salut.