Els cotxes de la marca BMW es continuaran distribuint fora de la legalitat vigent, sense els manuals d'instruccions en català, tal com hauria de ser segons la Llei de consum catalana. Així ho ha comunicat la multinacional alemanya a la Plataforma per la Llengua, assegurant que té la seu social a Madrid i que això l'eximeix de complir la normativa catalana, donant a entendre que la responsabilitat recau sobre els concessionaris de Catalunya. Des de la Plataforma per la Llengua, però, s'ha fet saber a la marca que això no és així.

La Llei del Codi de consum especifica que allò important és on es distribueix, no pas on es troba la raó social o d'on és l'empresa, fins i tot encara que sigui de fora de l'Estat espanyol. De la mateixa manera, explicita que el responsable dels manuals és l'empresa que figura en la identificació del producte, en aquest cas BMW, i no pas els establiments o concessionaris on es venen. Una sentència del Tribunal Constitucional (TC 7/2018) d'aquest gener avala la normativa i estableix que el compliment de la llei catalana afecta a tots els operadors que actuïn a Catalunya, independentment de la procedència. Tot i que la Llei és del 2010, les empreses del món automobilístic han esperat que aquesta obligació fos avalada pel Tribunal Constitucional per començar-s'hi a adaptar. Ara com ara, tots els vehicles distribuïts en establiments de Catalunya han de disposar dels manuals d'instruccions i garanties en català i castellà i en el mateix format.

En virtut de les pràctiques il·legals de BMW, la Plataforma per la Llengua ha tramitat una denúncia a l'Agència Catalana de Consum, qui ja ha comunicat a l'entitat que s'ha iniciat l'expedient de diligències prèvies i que, per tant, "s'iniciaran les actuacions necessàries per tal d'aclarir els fets i, en cas que es comprovi l'existència d'infracció administrativa en matèria de consum, es prendran les mesures correctores oportunes per defensar els interessos generals de les persones consumidores i usuàries".

Es nega a emprar el català "per raons econòmiques", però utilitza llengües de mercats més petits
BMW, en la resposta enviada a la Plataforma per la Llengua, assegura que l'entitat ha de "comprendre que l'ús de llengües cooficials d'Espanya suposaria un increment tant dels costos com dels processos d'interns de gestió, contrari no només al principi de simplificació de processos que segueix el Grup BMW, sinó a tota lògica econòmica en els temps actuals, marcats per la contenció de la despesa". Aquest menyspreu a la normativa i als consumidors de parla catalana per suposats motius econòmics contrasta amb l'ús que BMW fa d'altres llengües europees menys parlades i de mercats clarament més petits.

El català és la 14a llengua més parlada de la Unió Europea, per davant del danès, el finès, el letó o l'eslovè, llengües que BMW sí que utilitza. A més, les vendes de vehicles de totes les marques als territoris on el català és oficial fan que aquest sigui el 10è mercat més important de la Unió Europea. L'any 2017, allà on el català és oficial es van vendre 364.334 vehicles no comercials: més que a Suïssa (320.000) o Dinamarca (230.000), i molts més que als mercats de llengua eslovena (70.000), búlgara (30.000) o letona (15.000), per exemple. BMW, però, utilitza aquestes llengües sense problemes i n'assumeix els costos derivats sense cap problema.

El web i el sistema multimèdia, tampoc en català
Així mateix, BMW també es nega a adaptar el web i el sistema multimèdia del cotxe al català: "És criteri establert pel Grup BMW que les comunicacions realitzades mitjançant qualsevol sistema integrat al vehicle es faci en la llengua oficial que sigui comuna a tots els habitants del país respectiu, amb independència del territori on resideixin." Però a la pràctica no és així, segons denuncia la Plataforma per la Llengua. BMW utilitza llengües no oficials ni comunes en alguns països on actua. Per exemple, a Ucraïna utilitza també el rus, a Bèlgica el neerlandès, encara que l'única llengua oficial que s'ensenya a totes les escoles és el francès, i al Canadà empra el francès, tot i ser la llengua només del Quebec. Per contra, a Andorra, on el català és l'única llengua oficial comuna, tampoc no el fa servir.

A diferència de BMW, altres empreses comencen a adaptar-se al mercat català
BMW no segueix la tendència d'altres empreses del sector que ja han comunicat a la Plataforma per la Llengua que s'adaptaran a la normativa vigent. Fins ara, el sector dels vehicles ha estat particularment reticent al compliment de la llei i a l'ús del català en el producte més enllà de la publicitat i la retolació i els serveis dels establiments. Encara ara la majoria de webs, catàlegs, navegadors i sistemes multimèdia dels vehicles no són en català. Tanmateix, tot això està canviant, i segons informacions de la Plataforma per la Llengua diverses empreses estan desenvolupant les traduccions al català, que estaran operatives entre finals d'any i principis de l'any vinent.

Les dues sentències favorables a la Llei de consum catalana han afavorit sens dubte que les empreses estiguin adaptant els manuals dels vehicles a la normativa que els obliga també a fer-los en català. La Plataforma per la Llengua considera una bona notícia els canvis de tendència que està mostrant el sector i els comunicarà  quan estiguin ja a disposició del consumidor.