Un any més, l'Agència Tributària espanyola manté el català al marge quan els usuaris catalanoparlants necessiten el seu suport a l'hora de fer la declaració de la renda. Així ho ha constatat, un any més, la Plataforma per la Llengua, que ja l'any passat va denunciar la desaparició del català en diversos tràmits, tot i que finalment l'organisme va rectificar per poder complir la llei.
Aquest any, l'ONG del català també ha volgut comprovar si Hisenda respecta el dret dels catalanoparlants de fer servir la seva llengua. La resposta a la qüestió ha estat clara: no. L'Agència Tributària no té cap mena de sistema preparat per atendre els ciutadans que parlen en català i el personal que destina a la informació al contribuent no és conscient que aquest dret existeix. Així es pot comprovar en aquest fitxer d'àudio que recull una de les moltes trucades que s'han fet.
Cal tenir present, però, que el dret dels parlants de català d'expressar-se en la seva llengua amb les institucions està reconegut expressament per la legislació vigent.
Què hi diu, la normativa legal?
El Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'estatut bàsic de l'empleat públic diu a l'article 54, de principis de conducta, que els treballadors de l'Administració espanyola «garantiran l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial al territori». Aquesta previsió legal, aprovada pel parlament espanyol, sembla desenvolupar l'article 10 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM), que estableix que les autoritats que tinguin competència sobre un territori amb un nombre rellevant de parlants d'una llengua «regional o minoritària» hauran d'usar aquesta llengua o almenys garantir que els seus treballadors d'atenció el públic la faran servir. Cal tenir en compte que la CELROM és un tractat internacional ratificat per Espanya el 2001 i que, com tot tractat internacional ratificat, és una norma jeràrquicament superior, fins i tot, a les lleis orgàniques de l'Estat.
Tanmateix, Hisenda obvia totalment els drets dels catalanoparlants. En diverses trucades telefòniques realitzades per la Plataforma per la Llengua, treballadors de l'Agència Tributària han mostrat la seva perplexitat pel fet que algú se'ls dirigís en català, han exigit de ser interpel·lats en castellà i fins i tot han reconegut que no hi ha cap sistema previst per oferir el servei en català.
Si ja és preocupant que els funcionaris no siguin conscients de les seves obligacions legals, establertes a l'Estatut de l'empleat públic, el fet que una administració tan poderosa com la tributària vulneri sistemàticament el dret d'una de les comunitats lingüístiques de l'Estat és encara més inquietant. L'Administració hauria d'estar sempre al servei dels ciutadans i no a l'inrevés, ja que es tracta del sentit mateix del servei públic. De fet, la Llei 39/2015, de l'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, diu a l'article 13 que els ciutadans tenen dret a «utilitzar les llengües oficials al territori de la seva comunitat autònoma» i no és tolerable que un servei de trucades que atén ciutadans que telefonen des d'arreu de l'Estat només estigui disponible en una sola de les llengües oficials.
A banda d'aquests aspectes legals, la Plataforma per la Llengua també ha constatat que, com cada any, el manual de declaració de la renda va aparèixer a la pàgina web d'Hisenda en un primer moment només en castellà, fet que referma novament la primacia d'una de les comunitats lingüístiques de l'Estat. A data de 17 d'abril, s'ha incorporat la versió en català, però en les versions anglesa, gallega i valenciana de la pàgina -l'Agència Tributària pràctica el secessionisme lingüístic i distingeix el català del valencià- el manual segueix estant disponible només en castellà.
