La Plataforma per la Llengua alerta que el govern espanyol pot estar buscant la divisió a les aules de les escoles de Catalunya segons la llengua vehicular que els pares triïn per als seus fills. El Ministeri d'Educació ha anunciat aquest dijous que estudia, en virtut de l'aplicació de l'article 155 amb què s'atorga injustament poders plenipotenciaris sobre la Generalitat mentre no es forma un nou govern, incloure una casella per triar el castellà com a llengua vehicular. Si aquest fet s'arribés a produir, es trencaria un consens de més de tres dècades i àmpliament avalat pels agents educatius i socials en què el català ha actuat com a llengua comuna a l'escola i ha permès que la llengua fos una eina de cohesió social.

El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha rebutjat la mesura que ha considerat una "ocurrència incendiària" perquè "no hi ha res que divideixi més que separar els nens a les escoles segons la seva llengua". L'ONG del català considera que aquesta mesura, a la pràctica, "no es podria aplicar i només comporta la irresponsable voluntat d'atiar un incendi social". El que busquen és "recuperar aquella vella idea d'espanyolitzar els alumnes catalans aprofitant la suspensió democràtica i de les nostres institucions que ells mateixos van aplicar amb el cop d'estat en forma d'article 155".

Precisament, Escuder també ha explicat que la campanya 'La llengua no es toca', engegada per rebutjar l'article 155 i la implantació de mesures que vagin en contra de la llengua pròpia ja ha recollit prop de 41.000 signatures.

La Plataforma per la Llengua també exposa que fa dues setmanes el Parlament Europeu va aprovar una resolució que anima els estats a protegir la diversitat lingüística i que es promocioni l'ensenyament de les llengües regionals com a forma per evitar les discriminacions lingüístiques a la UE. L'ONG del català considera que la mesura que estudia l'executiu espanyol va en contra d'aquesta proposta i també vulnera l'article 6 de l'Estatut de Catalunya, que estableix que el català és "la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament". A més, també ataca frontalment la Llei 1/1998 de Política Lingüística i de la Llei d'Educació de Catalunya que fixa com un principi rector del sistema educatiu la inclusió escolar i la cohesió social.

A més, Escuder afegeix que "el model que tenim parteix d'una situació de anormalitat de la llengua catalana. La immersió lingüística el que ha aconseguit és la normalització del català". Cal recordar que la primera aplicació de la immersió es va fer l'any 1983 a 19 escoles públiques de Santa Coloma de Gramenet, on la majoria de població d'alumnes era majoritàriament castellanoparlant però no volia quedar exclosa de la realitat sociolingüística de Catalunya.

L'ONG del català també posa el focus en el fet que, sense el sistema d'immersió la societat catalana correria dos grans perills. En primer lloc, hi hauria un risc molt elevat de segregació social i lingüística, la qual cosa implicaria un greu problema de fractura social perquè segregaria els alumnes catalans seguint criteris lingüístics. En segon lloc, causaria una incompetència lingüística en llengua catalana dels nens i nenes de famílies castellanoparlants que no tenen ocasió de parlar-la i desenvolupar-la en el seu entorn familiar més pròxim.

L'estudi La immersió lingüística. Un model eficaç i exitós, publicat recentment per la Plataforma per la Llengua, demostra com amb aquest sistema es garanteix que l'alumnat catalanoparlant d'origen sigui bilingüe en acabar els ensenyaments obligatoris, atès que l'entorn social de Catalunya és molt favorable al castellà, i que la immersió lingüística garanteix i possibilita que les persones que no tenen el català com a primera llengua l'aprenguin amb el mateix domini i perfecció que els que sí que l'hi tenen.