1. Hi ha cap llei que obligui a utilitzar una llengua en els jocs i joguines que es venen a Catalunya?

Sí que n'hi ha. Cal destacar la llei espanyola de Defensa dels consumidors i usuaris del 2007 que inclou requisits lingüístiques a l'article 18, la Llei del Codi de consum de Catalunya del 2010 (ratificada positivament en aquest aspecte per una sentència del tribunal constitucional espanyol), que en té als articles 128 i 211, i el reial decret espanyol 1205/2011 sobre seguretat de les joguines, que estableix obligacions als articles 5, 7, 8 i 12. Aquestes normatives s'adeqüen o transposen allò previst als articles 4, 6, 7 i 11 de la directiva europea 2009/48/CE sobre seguretat a les joguines.

2. Quin tipus d'informació afecta?

Els requisits de fer servir com a mínim una llengua afecten tota la informació obligatòria i de seguretat que hi hagi en l'embalatge i etiquetatge del producte. Això pot ser la part escrita de les instruccions de funcionament, els advertiments de perill, de salut, d'ús de bateries, si es pot mullar o no, d'ús sota supervisió d'un adult, toxicitat, perill d'ofec, d'ingesta, com actuar en cas d'accident...  En alguns casos es fan servir pictogrames però si hi ha part escrita cal que sigui com a mínim en la llengua o llengües obligatòries previstes a la llei.

3. En quina llengua o llengües diu la llei que han de ser aquestes informacions com a mínim?

Aquestes informacions com a mínim han de ser en català i castellà. La directiva europea 2009/48/CE sobre seguretat a les joguines estableix que les informacions obligatòries cal que siguin «en una o diverses llengües fàcilment comprensibles pels consumidors, segons determini l'estat membre en qüestió». L'estat espanyol, tant des del govern central, com des de les corts espanyoles i el parlament català, ha determinat que per a Catalunya han de ser en català i en castellà. Per la llei espanyola de consum i el reial decret de joguines cal fer aquestes informacions en castellà i per la llei catalana de consum cal fer-ho en català. A la pràctica tot producte venut a Catalunya ha d'incloure totes dues llengües.  

4. Si no compleixen la normativa es pot denunciar? On puc presentar una denúncia?

Sí que es pot denunciar. De fet la Llei del Codi de consum de Catalunya estableix que les persones consumidores tenen dret i el deure de cooperar amb les administracions públiques per denunciar quan això no es compleix. A Catalunya, l'organisme encarregat de tramitar la denúncia és l'Agència Catalana de Consum que depèn de la Generalitat de Catalunya.

5. Això afecta altres territoris de llengua catalana com el País Valencià o les Illes Balears?

No. En aquests territoris només afecten les obligacions pel que fa a la llengua castellana de la legislació general de l'estat espanyol. No hi ha cap obligació autonòmica d'ús del català. Sí que altres comunitats autònomes espanyoles han desenvolupat obligacions d'ús del castellà en sengles territoris que s'afegeixen a la legislació general de l'estat. Pel que fa a Andorra no hi ha cap obligació lingüística llevat que el producte es produeixi i es distribueixi en aquest territori. Llavors ha d'estar com a mínim en català.

6. La normativa lingüística a Catalunya és similar a la resta de normativa europea?

Sí, pel que fa a les obligacions del català, atès que dins la Unió Europea tots els estats amb comunitats lingüístiques pròpies de les dimensions de la catalana tenen aquesta mateixa obligació en el territori corresponent. De fet, fins el 2010, que es va aprovar la llei, no hi havia cap mercat lingüístic tan gran com el català que no tingués l'etiquetatge obligatori en la llengua corresponent. El que és més dubtós són les obligacions del castellà. No hi ha cap altre cas a la Unió Europea, i en el context de països de tradició democràtica del nostre voltant, d'una imposició per una llengua com el castellà en un territori que hi ha una altra llengua pròpia de la vitalitat i dimensions del català. L'obligació del castellà es un cas estrany en el context europeu.   

7. Les empreses compleixen en general la normativa lingüística?

Sí que la compleixen molt majoritàriament pel que fa a l'obligació del castellà, però no pas per al català. Tot i que hi ha molts productes que etiqueten en català d'acord amb la normativa, encara hi ha grans empreses que actuen al marge de la llei. Multinacionals tan emblemàtiques com Mattel, Lego i Playmobil tenen la totalitat de llurs productes distribuïts de forma il·legal a Catalunya.

8. Quantes sancions s'han posat  per no complir els requisits lingüístics en l'etiquetatge de jocs i joguines?

Per no complir l'obligació pel que fa al català no se n'ha posat cap malgrat que hi ha hagut força denúncies. L'Agència Catalana de Consum, depenent de la Generalitat, ara per ara no ha tramitat cap denúncia en aquest aspecte tot i que hi està obligada per la llei i per diverses mocions del Parlament de Catalunya i que se'n preveuen sancions de 10.000. En aquest cas la llei les preveu com a infraccions lleus. L'Agència Catalana de Consum sí que ha sancionat pel fet que no hi hagi el castellà, tot i que les dades detallades no són públiques atès que s'engloben dins l'etiquetatge en general per incompliment en les disposicions obligatòries en els productes. El 2009 sí que es van fer públiques les sancions per la manca de presència del castellà en l'etiquetatge en general. La resta d'autonomies de l'estat espanyol també apliquen sancions per no etiquetar en castellà. Les sancions previstes, i aplicades, per al castellà, estan considerades com a greus amb multes que poden superar els 15.000 euros.

9. Com és que de moment no hi ha hagut sancions per no fer servir el català però sí per no fer servir el castellà?

Curiosament fins ara només s'ha aplicat la llei que obliga el castellà, tot i que dins el context europeu normalment no existeix aquest tipus d'obligació per als casos comparables.  No hi ha cap raó oficial per no aplicar igualment la normativa catalana, atès que fins i tot hi ha una sentència recent del tribunal constitucional espanyol (Sentència 88/2017 del 4 de juliol), de manera que corrobora que les empreses estan obligades a fer aquestes informacions, en qualsevol format, també en català. Sí que és un fet que el govern central espanyol no difon les obligacions del català com ho fa per a les del castellà en les empreses que s'instal·len a Espanya, i que la Generalitat de Catalunya no gosa aplicar sancions per la manca d'ús del català i en canvi sí que gosa per mancances en la presència del castellà. Aquest doble barem d'actuació desfavorable vers la llengua catalana podria ser causa del context actual amb un fort component de xenofòbia vers el català tant des d'amplis sectors de la societat espanyola com des de l'actual govern espanyol. Això deu influir també en les polítiques de la Generalitat de Catalunya. Ara com ara els drets de les persones consumidores a Catalunya estan supeditats a les actituds xenòfobes i de supremacisme lingüístic d'alguns sectors contra els drets dels ciutadans que parlen català. Multinacionals com Mattel, Playmobil o Lego excepcionalment es basen en aquest criteri alhora de distribuir un producte a Catalunya. Podeu veure'n el funcionament en aquest vídeo.

10. On puc saber quins productes s'adeqüen a la normativa?

Sí que hi ha moltes empreses que actuen d'acord amb la llei de consum catalana i als paràmetres de responsabilitat. En podem veure una bona mostra en aquest web de la Plataforma per la Llengua. També hi ha campanyes informatives des del Govern de les Illes Balears i des del Consorci per la Normalització Lingüística de Catalunya.