La Plataforma per la Llengua s'ha afegit a la iniciativa legislativa ciutadana europea "Minority Safepack", que proposa que la Unió Europea aprovi un seguit d'actes jurídics orientats a garantir els drets fonamentals de les nacions sense estat i dels parlants de llengües de la UE que no hi són oficials, que actualment representen 50 milions de ciutadans.
La iniciativa, que està impulsada per la xarxa europea Federation of European nationalities (FUEN), proposa, entre d'altres mesures, l'establiment d'un centre europeu per la diversitat lingüística, l'aprovació d'una recomanació que marqui les pautes comunes que han de seguir les polítiques lingüístiques dels Estats membres per a garantir els drets de les llengües minoritzades o l'aprovació d'una directiva que obligui de manera clara a la reciprocitat dels senyals audiovisuals entre fronteres que divideixen territoris on es parla la mateixa llengua. Aquestes propostes també compten amb el suport de les xarxes europees ELEN (European Language Equality Network) i NPLD (Network for the Promotion of Linguistic Diversity), de les quals l'ONG del català és membre.
D'acord amb les disposicions que preveu la normativa reguladora de la iniciativa legislativa ciutadana europea, la iniciativa "Minority Safepack" haurà de recollir abans del 3 d'abril del 2018 un milió de signatures provinents d'almenys set estats membres. Si es recollissin les signatures requerides, la proposta seria exposada davant la Comissió Europea i el Parlament Europeu. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua fa una crida a signar aquesta iniciativa, que representaria un avenç en l'estatut jurídic del català dins la Unió Europea.
Amb tot, l'ONG del català vol recordar que no es donaria per satisfeta amb l'assoliment d'aquests objectius. La llengua catalana té deu milions de parlants, és la catorzena llengua més parlada de la UE i té més parlants que deu de les vint-i-quatre llengües oficials de la UE. No hi ha cap altra llengua amb aquest nombre de parlants que no sigui llengua oficial de la UE. Com a conseqüència d'aquesta situació totalment anòmala, tant des del punt de vista jurídic com polític, la Plataforma per la Llengua continua tenint com a objectiu prioritari l'assoliment de la oficialitat plena del català a la UE i continuarà treballant per a assolir aquest propòsit.
