En la carta, l'ONG del català ha volgut assenyalar que la idea que transmet el periòdic que Catalunya és un dels territoris amb més autogovern d'Europa no té fonaments i ha remarcat que les lleis bàsiques del Congrés dels diputats per a "harmonitzar" la legislació arreu de l'Estat deixen poc espai per a l'autogovern, tant perquè impedeixen que Catalunya legisli sobre temes importants com perquè solen ser molt detallades i, per tant, limiten la capacitat legislativa del Parlament. A més, la Plataforma per la Llengua ha remarcat que el castellà és l'única llengua oficial en el pla estatal i l'única de coneixement obligat per a tothom, i que els parlants de català sovint es troben desprotegits lingüísticament en les relacions amb l'administració de l'Estat.

Finalment, la Plataforma per la Llengua ha explicat a The Economist que cada any es registren nombrosos casos de discriminació de ciutadans catalanoparlants per motius lingüístics per part dels cossos estatals, vexacions que sovint es produeixen a més en un clima d'impunitat. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua ha recomanat al periòdic de tenir en compte l'informe de discriminacions lingüístiques de 2017 i li ha recordat la situació especialment difícil que viu el català en la justícia com a conseqüència de l'article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que no garanteix el dret de tenir un procediment judicial en una altra llengua que no sigui l'espanyol.