La Plataforma per la Llengua ha respost al recurs promogut pel delegat espanyol al País Valencià, Juan Carlos Moragues, contra el decret 61/2017 d'usos institucionals i administratius de les llengües oficials de la Generalitat Valenciana. Segons el delegat Moragues, no es poden redactar en valencià documents de la Generalitat Valenciana adreçats a les administracions de Catalunya i les Illes Balears, encara que aquestes pertanyen al mateix àmbit lingüístic que el valencià. 

La Plataforma per la Llengua considera que l'actitud del delegat, reiteradament molt contrària als drets lingüístics dels valencianoparlants, no ha tingut en compte cap mena de criteri jurídic o científic. En el pla jurídic, un total de 46 sentències del Tribunal Constitucional, del mateix Tribunal Superior de Justícia valencià i del Tribunal Suprem avalen que el valencià i el català són la mateixa llengua. Des de l'entitat considerem que el senyor Moragues, en lloc de fer de filòleg, hauria de fer complir l'obligació legal de l'ús oficial del valencià per part de l'Administració de l'Estat espanyol.

La Llei d'enjudiciament civil i la Llei orgànica del poder judicial determinen que els documents redactats en la llengua d'una comunitat tenen «plena validesa i eficàcia» en unes altres comunitats autònomes «amb llengua oficial pròpia coincident, com és el cas del català, també denominat valencià».

Des de la Plataforma per la Llengua volem recordar al senyor Moragues que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, institució oficial de regulació del valencià reconeguda a la Llei orgànica 1/2006 de reforma de l'Estatut de la Comunitat Valenciana, defineix valencià al Diccionari normatiu com a: «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català.»

L'actuació promoguda pel delegat Moragues podria constituir un cas de prevaricació, perquè obvia les sentències al màxim nivell judicial que reconeixen que català i valencià són dues denominacions de la mateixa llengua. A més, cal recordar que la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, ratificada per Espanya, obliga els estats signants a protegir els drets dels parlants de les llengües per sobre de demarcacions administratives.