La Plataforma per la Llengua fa una valoració molt positiva del decret sobre usos lingüístics de la Generalitat Valenciana, publicat el proppassat 23 de maig. El decret sobre els usos de les llengües és aplicable a la imatge institucional, als contactes institucionals, a les relacions amb la ciutadania i amb les empreses, i als usos administratius interns i del personal laboral que treballa en la prestació dels servicis concedits per l'administració.
L'ONG del català considera que el decret és un avanç significatiu per la consideració que fa del valencià com a llengua pròpia i d'ús normal i general de l'administració de la Generalitat i també celebra algunes noves iniciatives, com el pla d'acompanyament lingüístic del personal administratiu, l'atenció lingüística a través de telèfon o xat, l'assessorament lingüístic personalitzat als empleats públics i la nova versió del traductor SALT, tots exemples de la bona línia empresa per les institucions valencianes pel que fa a l'ús normal del valencià.
El portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, ha remarcat el fet que l'article 25 del decret de llengües oficials incloga l'obligació que les comunicacions de la Generalitat Valenciana amb l'administració de l'Estat i amb el sector de la Justícia amb seu al país es redacten en valencià, ja que es tracta d'un pas important per establir una certa igualtat institucional de les dues llengües. Tanmateix, quant a la comunicació amb la Justícia, la Plataforma per la Llengua considera que açò és només un primer pas en la direcció correcta i que caldrà insistir en la normalització lingüística en eixe àmbit. En aquest sentit, l'ONG del valencià insisteix a recomanar, com va fer durant el període d'exposició del projecte, que és necessari que la defensa jurídica de la Generalitat Valenciana faça les seues actuacions judicials orals i escrites en valencià davant els tribunals amb seu al País Valencià o en d'altres territoris on el català també és oficial, i que ho requerisca en els contractes amb defenses jurídiques externes al personal de l'administració.
Finalment, des de la Plataforma per la Llengua se celebra que els articles 12 i 21 del decret incloguen un nou reconeixement de la unitat de la llengua que amb diferents noms es parla al País Valencià, les Illes Balears, Catalunya, el Rosselló i la Franja de Ponent. Concretament, l'article 12 preveu que «les comunicacions de la Generalitat Valenciana a persones físiques i jurídiques dels territoris pertanyents al mateix àmbit lingüístic que el valencià només es redactaran en aquesta llengua»; i l'article 21 diu que es redactaran en valencià els convenis de la Generalitat amb persones físiques o jurídiques domiciliades en comunitats autònomes del mateix àmbit lingüístic que el valencià». La Plataforma per la Llengua sempre ha estat una entitat compromesa amb el reconeixement legal de la unitat de llengua en la seva riquesa i diversitat, i sempre ha combatut les traves i obstacles que alguns governs estatals i autonòmics hi han posat, contra la ciència i qualsevol noció de sentit comú.
