La Franja, la Franja de Ponent, la Franja d'Aragó... ens referim als pobles catalanoparlants d'Aragó que limiten amb el Cinca a l'oest, amb la Noguera Ribagorçana a l'est i amb el massís dels Ports al sud. Un territori que només el concebem amb aquesta denominació lingüísticament parlant i que no té cap estructura administrativa comuna. Així, situant-nos en el mapa del país, va començar el "Què me'n dius, del domini lingüístic?" d'aquest dimecres, on vam parlar de la situació del català a la Franja.
Ramon Sistac va apropar als assistents al debat la realitat lingüística d'un territori on la llengua catalana ha hagut de sobreviure als atacs de diversos governs, que han intentat fer desaparèixer la llengua de l'imaginari col·lectiu. Sistac va constatar que la manca de polítiques lingüístiques en aquesta zona que ajudin a promocionar i fomentar l'ús de la llengua catalana ha provocat un clar retrocés en el seu ús. A més a més, llengua i política comparteixen un espai de tensions que ha erosionat encara més el català i l'ha abandonat de la protecció del nou govern d'Aragó, que no vol perdre vots ni poder involucrant-se en el foment de la nostra llengua. Malgrat que el govern socialista de Lambán ha incorporat millores lingüístiques a l'Aragó, com la creació de la Direcció General de Política Lingüística, aquesta rep molt pocs recursos i els destina principalment a la protecció de l'aragonès, llengua que consideren més vulnerable.
Francesc Marco, historiador i membre de la junta executiva de la Plataforma per la Llengua, va parlar sobre les diverses campanyes que des de l'ONG del català s'han desenvolupat per defensar el català a la Franja. Una de les darreres iniciatives, el repartiment d'agendes escolars en català a les escoles i instituts dels pobles de la Franja, va topar amb l'oposició del Govern d'Aragó, que en va prohibir la seva distribució. Malgrat això, gràcies a la col·laboració de les associacions de pares i mares, es va poder fer el repartiment d'aquests materials entre els escolars que així ho van voler.
Actualment, les entitats com el Moviment Franjolí, El Casal Jaume I de Fraga, les Associacions de Pares i Mares com El Clarió i altres organismes com l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, el Centre d'Estudis Ribagorçans o la Iniciativa Cultural de la Franja són les principals impulsores de la llengua catalana al territori.
El debat va deixar sobre la taula la necessitat de desenvolupar polítiques que fomentin l'ús del català a la Franja. Des del Principat, també hi podem ajudar i, sobretot, des de les comarques que limiten amb aquest territori. Des de la Plataforma per la Llengua continuarem treballant conjuntament amb les entitats de la zona per aconseguir la plena normalització del català a la Franja.
