Durant tot l'any passat es van comptar 15 greuges lingüístics en centres com la UB, la UPC, la URV i la UOC. A més, l'ONG del català també ha incrementat el nombre de consultes ateses per usuaris, alumnes o professors sobre els seus drets a les universitats. Aquest fet situa el Departament d'Empresa i Coneixement -conselleria responsable de l'àmbit universitari- com a institució pública capdavantera pel que fa a queixes sobre l'ús de la llengua. En global, el sector públic va acumular l'any passat 120 queixes, les mateixes que l'any anterior, que suposen un 30,4% de totes les que es van rebre i que constaten que, en el terreny de l'administració, encara hi ha molts deures pendents per complir, fins i tot, amb la seva normativa mateixa.

En el sector privat, TripAdvisor continua sent l'empresa sobre la que la Plataforma per la Llengua rep més queixes (23 en tot l'any passat, un 35% més que l'any anterior), la majoria de les quals són pel fet de no poder publicar comentaris en català al portal, cosa que provoca malestar entre els consumidors de parla catalana. A TripAdvisor el segueixen, a una distància notable, Vodafone i BBVA.

En total, el report recull estadísticament les 395 queixes que diverses persones van adreçar, per voluntat pròpia, a l'ONG del català quan es van trobar en un cas de mala praxi o de deficiències en l'ús de la llengua catalana, bé fos en l'àmbit públic o en el privat. En la majoria dels casos, la reclamació s'origina per l'absència d'ús de la llengua catalana en algun àmbit.

Més conscienciació per rebre l'atenció en català

El primer motiu de queixa són les mancances en l'atenció escrita o oral (44,5%), mentre que el segon es relaciona amb la llengua del producte (24,2%), és a dir, amb el fet que el contingut del servei (siguin classes d'universitat, programari informàtic o mòbil, etc.) no es troba en llengua catalana. També trobem 31 queixes (un 7,8%) que estan relacionades amb una hostilitat o una discriminació explícita vers l'ús de la llengua catalana. També cal destacar les queixes a webs i serveis en línia (7,1%), a la retolació comercial i senyalització (4,6%), a l'etiquetatge i instruccions de productes o serveis (4,1%) i a la publicitat (1,3%).

Es mantenen altres queixes a les administracions

El 2016 s'ha mantingut la xifra de 120 queixes contra a les administracions, igualant el rècord negatiu assolit el 2015. En l'àmbit català, la Generalitat de Catalunya és qui més queixes concentra, centrades entre les universitats i, un any més, els serveis sanitaris es troben al capdamunt a causa de la manca de garantia del dret d'opció lingüística en què s'han trobat alguns usuaris, que també manifesten que els costa trobar informació escrita en català als centres públics de Salut. A l'Ajuntament de Barcelona, els greuges que els usuaris han fet arribar a la Plataforma per la Llengua s'han doblat (de 8 el 2015 a 16 el 2016, incloent-hi empreses relacionades amb l'ajuntament). RENFE i el Ministeri de l'Interior són les administracions de l'estat que més vulneracions dels drets lingüístics han provocat als usuaris (9 queixes per cadascuna d'aquestes institucions).

D'entre els casos registrats a les administracions públiques destaquen els d'un usuari que es va queixar que a l'Hospital Clínic de València el van obligar a parlar en castellà, un altre pacient que va ser expulsat del CAP Drassanes per demanar a una metgessa que li parlés en  català o les protestes de diversos telespectadors per la qualitat del català de TV3, així com el fet que hi ha massa anuncis que no són en llengua catalana.

Les empreses de serveis, el sector que rep més queixes en l'àmbit privat

En l'àmbit privat es constata que, de les 275 queixes que s'han rebut, el sector dels serveis es manté com el que més en suma, 60 en total (que representen un 15,2%), seguit, un any més, per les activitats basades a internet (12,7%). També n'hi ha dirigides al sector de l'hostaleria i la restauració (7,4%), a les grans superfícies i franquícies (6,8%) i a institucions i organismes privats (5,6%), entre d'altres.

Precisament, per analitzar i permetre que els establiments afectats puguin millorar la responsabilitat lingüística, el passat mes de març la Plataforma per la Llengua va presentar la CatalApp, una aplicació mòbil que ja ha superat les 30.000 descàrregues i que ja dibuixa un mapa que identifica en colors l'ús del català als establiments. Aquesta aplicació, a diferència de TripAdvisor, que és l'empresa sobre la qual s'han rebut més queixes, sí que respecta l'opció lingüística en la qual es volen expressar els usuaris. El segon i tercer lloc en nombre de queixes són per a Vodafone i el BBVA.

La majoria de queixes són per incompliments legals

El report presenta alguns exemples representatius de la varietat de casos rebuts per la Plataforma per la Llengua al llarg del 2016. Les accions de l'entitat, juntament amb l'acció dels consumidors o administrats, ha comportat que es modifiquin alguns comportaments denunciats i que s'aconsegueixin èxits. Aquestes males pràctiques suposen, en molts casos, una vulneració dels drets lingüístics ja que, un cop analitzades jurídicament per la Plataforma per la Llengua, en el 52,7% de les reclamacions rebudes s'hi han trobat motius d'incompliment legal. Aquest percentatge augmenta clarament en el cas de les queixes vers les administracions, fins a un 67,2%.

Entre les vulneracions legals per part de les administracions destaquen l'incompliment de la normativa sobre etiquetatge per l'article 128-1 de la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya, les mancances en la capacitació lingüística del personal de les que són de titularitat estatal i els incompliments legals en l'atenció lingüística en la sanitat catalana, a banda de la falta del català a les universitats, un fet que l'ONG del català ha posat sobre la taula amb la campanya Estudiar en català.