ELEN (sigles en anglès de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística) està formada per 49 entitats de 14 països diferents, tres de les quals treballen per l'ús i la normalització de l'hongarès: la Transylvanian Association for Cultivating the Hungarian Language in Romania (l'Associació de Transsilvània per al Cultiu de la Llengua Hongaresa a Romania), Erdélyi Magyar Nemzeti Tanács (Consell Nacional Hongarès de Transsilvània) i Szlovákiai Magyarok Kerekasztala (SzMK, Taula Rodona dels Hongaresos a Eslovàquia). Representants de totes tres organitzacions participaran el proper 5 de novembre a l'Assemblea General d'ELEN que es celebrarà a Barcelona i que organitza la Plataforma per la Llengua.
L'hongarès, com a llengua d'un estat membre de la UE, gaudeix de certs avantatges legals a l'àmbit europeu respecte al català, al qual l'Estat espanyol segueix negant el reconeixement en els òrgans comunitaris. L'hongarès i el català són dues llengües similars pel que fa al volum de parlants i a la seva distribució, però diferents en la qüestió del reconeixement legal en l'àmbit europeu. Des de l'any 2004, quan Hongria va esdevenir membre de la UE, l'hongarès és una de les 24 llengües oficials a l'organització socioeconòmica. Gràcies a l'oficialitat demanada per l'Estat hongarès, els hongaresos de la resta de països membres, com Àustria, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia o Romania, també veuen garantits els seus drets com a parlants. A més, l'hongarès també es parla a dos països més que no formen part de la UE: Sèrbia i Ucraïna.
Perquè una llengua sigui oficial a Europa cal que un estat membre la proposi per ser reconeguda oficialment i, després, que el Consell Europeu aprovi la proposta. En el cas de la llengua catalana, l'Estat espanyol mai no ha fet el pas perquè l'oficialitat del català a la UE sigui una realitat. Així doncs, els diputats catalans del Parlament Europeu no poden emprar el català en cap circumstància, però en canvi, partits com Aliança Democràtica d'Hongaresos a Romania o el Partit de la Coalició Hongaresa, d'Eslovàquia, poden utilitzar l'hongarès a la cambra. A més, els seus parlants, visquin a l'estat membre que visquin, tenen la possibilitat de comunicar-se amb els poder públics de la UE en la seva llengua.
Janos Fiala, membre de l'àrea d'ajut legal de la Szlovákiai Magyarok Kerekasztala (Taula Rodona dels Hongaresos a Eslovàquia) considera important destacar el nombre de diputats europeus d'Hongria i Romania que tenen l'hongarès com a llengua materna. "L'hongarès té més pes polític a la UE que a Eslovàquia. Això és important, a vegades, destacar-ho en els debats polítics", afirma Fiala. També Eslovàquia té un diputat del Partit de la Coalició Hongaresa (SMK-MKP) al Parlament Europeu.
Els ciutadans catalanoparlants, en canvi, no poden utilitzar la seva llengua davant les institucions i els organismes europeus, ni dirigir-se en català als poders públics que representen els ciutadans. L'estudi Què implica que el català no sigui llengua oficial de la Unió Europea? de la Plataforma per la Llengua denuncia la manca de drets lingüístics dels catalanoparlants en l'àmbit europeu i destaca els beneficis que existirien si el català en fos una llengua oficial.
El reconeixement estatal
Pel que fa als diferents estats, l'hongarès és l'única llengua oficial a Hongria, mentre que a la província autònoma Voivodina de Sèrbia també és una de les sis llengües oficials que es parlen a la regió. L'altre territori que reconeix l'hongarès com a llengua cooficial fora d'Hongria és l'estat federat austríac de Burgenland. A la resta de països, l'hongarès només és reconegut com a llengua cooficial o minoritària. Un d'aquests territoris és Eslovàquia, on al sud del país existeix un important nucli de població hongaresa repartida en una extensa franja, aproximadament el 10% de la població total eslovaca. Janos Fiala considera que l'hongarès té una posició molt desigual davant la llei si el comparem amb l'eslovac, única llengua oficial a Eslovàquia. Fiala creu que la protecció que proporciona la llei sobre les llengües minoritàries és molt restringida i s'aplica de forma dèbil.
La situació que es viu al sud d'Eslovàquia recorda la dels territoris catalanoparlants de la Franja de Ponent i la Catalunya del Nord. En cap d'aquests dos territoris el català és llengua oficial. Tot i estar reconegut com a llengua pròpia a l'Aragó i llengua regional a França, els parlants de català no veuen plenament garantits els seus drets lingüístics a causa de la desigualtat existent entre, d'una banda, el català i d l'altra, el castellà a l'Aragó o el francès a França. A la resta de territoris catalanoparlants, exceptuant la ciutat de l'Alguer, el català és reconegut com a llengua cooficial (comunitats autònomes espanyoles de Catalunya, Illes Balears i País Valencià) i al Principat d'Andorra és l'únic idioma oficial.
