La música i les arts escèniques reben un suport molt escàs per part de les administracions, més encara en temps difícils econòmicament com els que travessa el país. La situació, per tant, no es presenta gens fàcil d'entrada i, malgrat tot, encara hi ha marge per a fer millores importants que reverteixin en aquests sectors i en la llengua catalana. Aquest és el panorama que vam poder percebre el passar divendres 7 d'octubre en el debat "Què me'n dius sobre les polítiques de promoció de la música i el teatre en català", conduït per Carles Solà, periodista i membre de l'executiva de la Plataforma per la Llengua, i on també van participar Pere Camps, promotor musical català i director del festival Barnasants; Estel Solé, poeta, actriu i dramaturga; Claudio Gabriel Sanna, músic i compositor alguerès, i Gemma Ponsa, responsable de Cultura de la Plataforma per la Llengua.

La Gemma Ponsa va iniciar el debat contextualitzant la presència de la nostra llengua en ambdós sectors i aportant algunes dades econòmiques referents als ajuts que reben grans festivals musicals, així com sales de teatre. De les dades es desprèn que, malgrat els ajuts públics concedits pel Departament de Cultura, en la majoria de les ocasions o bé no es té gens en compte el foment de propostes en la nostra llengua o bé, quan s'estableixen requisits lingüístics, no es garanteix de forma eficient la distribució d'aquests ajuts, especialment en el sector musical, que és on hi ha les xifres més baixes. Pere Camps va defensar el fet que per promocionar la llengua catalana com a llengua comuna de la nostra societat cal una actuació integral que abraci tots els àmbits, entre ells també el musical. Claudio Gabriel Sanna, de l'Alguer, va aportar al debat la perspectiva territorial. El músic i compositor alguerès lamentava l'absència total de polítiques per ajudar els artistes de la ciutat de Sardenya a crear continguts en llengua catalana malgrat els 662 anys que fa que a l'Alguer s'hi parla i s'hi viu en català. Estel Solé lamentava la manca d'incentivació del teatre d'autor català malgrat la gran qualitat existent. També va ser crítica amb la manca d'espais per a la difusió de la cultura, que molt sovint queda reduïda a un minut de l'espai televisiu del telenotícies.

Els convidats van remarcar la importància d'apostar per una programació estable de petit format en català que garanteixi feina remunerada als artistes, un accés equitatiu per a tota la ciutadania, i subvencions que recullin la dimensió de tot el domini lingüístic. Així mateix, també es va veure com una necessitat compartida implicar els col·lectius d'actors, músics, promotors, programadors, tècnics de cultura, dinamitzadors socioculturals, administracions autonòmiques i locals, i fer un front comú a l'hora d'elaborar polítiques culturals que promoguin la creació i la contractació de peces fetes en català.

El debat, que va durar prop de dues hores i que també va incorporar aportacions d'algunes persones assistents del públic, va ajudar a aprofundir en els aspectes descrits i en molts més i va plantejar vies de treball per incentivar uns àmbits força abandonats pel que fa a la promoció del català i a l'atracció de propostes d'altres territoris de parla catalana. Des de la Plataforma per la Llengua recollim totes aquestes aportacions per enfortir les campanyes de defensa i promoció de la llengua catalana en l'àmbit cultural.