Barcelona, juliol de 1713. Després de l'evacuació de les tropes aliades, la població ha quedat desprotegida davant l'exèrcit borbònic i els representants del poble decideixen optar per la resistència de la ciutat. Ònia, una noia de família noble, decideix plantar cara al seu pare. Desobeint les seves ordres, es nega a seguir la família a l'exili fora muralles. En lloc d'això, Ònia es queda a la Barcelona assetjada pel que ella creu que és el seu deure: sumar-se a la defensa de la ciutat i així, oferir el seu granet de sorra per preservar el paisatge de la terra que l'ha vist néixer.

Dirigida per Marc Angelet, musicada pel compositor i director Salvador Brotons i amb lletra del poeta Josep Pedrals, Fang i Setge ofereix el retrat d'una comunitat travada i còmplice que es fa plaça forta davant l'adversitat. El resultat és un fresc panoràmic, on les veus anònimes troben el seu lloc dins el cor popular, però d'on també sorgeixen rostres històrics, com el comandant Villarroel. Al capdavall, la intenció de l'espectacle no vol ser una altra que un homenatge a tots els homes i dones que van viure el dramàtic setge. Un homenatge a tota la seva humanitat, feta d'errors i d'encerts. Uns errors i uns encerts que ens han fet avui tal com som.