Així ho planteja Podem en el document Un país para la gente. Bases políticas para un gobierno estable y con garantías. Per primer cop, al punt 5.2.12 del document, estableix "Determinar el caràcter oficial, i en igualtat de condicions, de les llengües pròpies de l'Estat. Determinar que el castellà, el català, el basc i el gallec siguin cooficials per a tot el conjunt de l'estat espanyol, i fixar que podran utilitzar-se en totes les institucions i actes de l'administració pública central." Per tant implica la modificació constitucional tal com han fet la resta de democràcies avançades del nostre entorn amb llengües de dimensions de la catalana. També, en aquest mateix punt, insisteix en la promoció de la "presencia de pluralitat lingüística en els mitjans de comunicació públics de l'Estat." La Plataforma per la Llengua celebra aquest canvi de Podem. L'ONG del català ja va denunciar les fortes mancances en la seva proposta de reforma constitucional en el document "PP, PSOE, Ciutadans i Podemos suspenen en democràcia".

Tanmateix, el document presentat aquest febrer conté algunes contradiccions que no s'adeqüen al principi expressat. Així, a l'apartat de migracions i asil, només es té en compte l'ensenyament del castellà "a l'estranger per consolidar els lligams socials i culturals dels descendent d'emigrats espanyols." També en el punt 5.2.12 de protecció de la riquesa cultural i lingüística estableix una clara discriminació positiva envers el castellà quan diu: "Incorporació de l'ensenyament, voluntari per a l'alumne, d'una llengua diferent del castellà en el currículum educatiu d'aquelles autonomies que no disposin de llengua cooficial". No preveu que hi pugui haver autonomies que determinin que el castellà no és cooficial, ni tampoc que, com les altres llengües, el castellà pugui ser voluntari en aquests territoris, de manera que la consideració "en igualtat de condicions" ja no seria del tot certa.