La Plataforma per la Llengua comença una nova etapa amb el relleu de qui ha estat director durant 10 anys de l'entitat, Daniel Mundet, per una persona que feia 5 anys que dirigia l'àrea de recursos humans de l'entitat i que a més a principis del 90 va ser un dels membres fundadors del Col·lectiu l'Esbarzer, embrió de l'entitat. És un relleu continuista? Què pot aportar de nou com a directora de l'entitat?

És un relleu continuista, una continuïtat lògica que no suposarà grans canvis en l'entitat. Al contrari, bona part de les accions i campanyes que estem posant en marxa ara han estat dissenyades i aprovades en l'anterior etapa per la mateixa junta executiva que ara segueix treballant cada dia per millorar la situació el català.

Què destacaria? Potser el tracte proper amb les persones que participen del dia a dia de l'entitat: voluntàries, sòcies, junta i equip tècnic.

Des del  1993, quan va néixer la Plataforma per la Llengua, què ha canviat?

Han canviat moltes coses. La situació del català no té res a veure, en molts àmbits. El panorama ha millorat sensiblement en aspectes com l'edició de llibres o els mitjans de comunicació o ha despuntat en sectors que llavors no existien i que ara cobren una importància cabdal, com les noves tecnologies. Tot i això, és cert que hi ha àmbits concrets on el català no ha evolucionat com caldria, com les empreses, encara massa pendents d'inèrcies del passat, o fins i tot ha involucionat, com és el cas de tots aquells àmbits que depenen de la intervenció de l'Estat: justícia, sentències judicials en contra del català, l'aprovació de més i més lleis impositives que primen el castellà sobre el català a Catalunya...

L'entitat ja ha complert 20 anys. Quants més en caldran per assolir la plena normalització del català?

Desitjaríem que pocs, però malauradament tenim la convicció que la Plataforma per la Llengua continuarà sent necessària molts anys. A més, la situació de la nostra llengua va per zones. Encara que penséssim que la normalització del català serà molt més a prop al Principat amb la construcció d'un nou Estat, quedaran molts territoris on el català té encara molt camp per córrer.

Quin rol ha de tenir l'entitat en l'actual context polític que viu Catalunya, en ple procés cap a un estat propi? El català necessita un estat propi?

Ja fa un temps que, després d'anys picant pedra, hem constatat que actualment aquest estat oprimeix la llengua catalana i no deixa que evolucioni. A Espanya els catalanoparlants som ciutadans de segona. L'espanyol és un estat que ens va a la contra, i el català necessita un estat a favor i no un en contra. Un estat que promogui la nostra llengua, que la impulsi i que legisli a favor del seu creixement. És per això que ens manifestem radicalment a favor d'un nou estat i del procés sobiranista que el nostre país està impulsant, i estarem al costat de les entitats i organitzacions polítiques que abanderen aquest procés.

Quin ha de ser el paper del català i de la Plataforma per la Llengua en una Catalunya independent?

El paper del català serà el que els catalans vulguin. I és que, per primer cop, els catalans podrem decidir lliurement quin volem que sigui el model que regeixi la nostra llengua. Això és molt important, perquè no ha passat mai abans, mai ningú ens ha preguntat abans sobre aquest tema!

Dit això, des de la Plataforma per la Llengua no volem un model que reprodueixi els errors del passat. Volem un model lingüístic integrador, inspirat en països desenvolupats i amb experiència en gestió multilingüe, que no generi problemes sinó que els resolgui, en el qual ningú perdi drets, sinó que tothom en guanyi.

El paper de la Plataforma? Sens dubte haurem de continuar treballant molt  fins arribar a la plena normalització. Ens posarem a disposició de les institucions per oferir-los tot el nostre coneixement i capacitat de treball. I després, un cop Catalunya sigui un estat independent, encara quedarà molta feina a fer en territoris on la nostra llengua es troba en una situació molt diferent, com la Franja, el País Valencià, les Illes, la Catalunya Nord...

La Plataforma per la Llengua es defineix com l'ONG del català. Per què?

Perquè pensem que si totes les causes justes tenen una ONG que treballi per defensar-les, el català també és una causa justa i per això també necessita una entitat que actuï allà on les administracions no poden o no volen arribar, que trepitgi el territori, que sensibilitzi, que piqui pedra i aconsegueixi èxits tangibles, que defensi el ciutadà de les agressions lingüístiques que es van repetint...

El LAPAO, la LOMCE o llei Wert, el tancament de mitjans al País Valencià... El català està amenaçat?

El català ha estat i està ofegat per les institucions estatals, per algunes d'autonòmiques i per partits polítics que utilitzen la nostra llengua com a arma electoral i contra el procés sobiranista. I el català no ha estat mai una arma de confrontació, sinó una eina de cohesió.

Per sort, els ciutadans han acabat penalitzant molts dels governs que han impulsat aquestes campanyes: el LAPAO i el TIL ja són història i sembla que el País Valencià recuperarà ben aviat, o així ho esperem, Canal 9 i la reciprocitat amb TV3.

La nostra llengua, doncs, es troba en un bon moment?

Com hem dit repetidament, la situació és desigual i va per àmbits i per territoris. En termes generals, però, podem dir que el català creix allà on la iniciativa privada preval i, en canvi, recula en totes aquelles situacions en què l'Estat intervé. Cada cop hi ha més parlants de català, però la nostra llengua té un nul reconeixement oficial en molts estaments i a Europa, per exemple. Hi ha excepcions a aquesta regla, com el cas històric del cinema, sotmès al xantatge i la desídia de les grans productores i distribuïdores nord-americanes.

Què podem fer en el nostre dia a dia per millorar la situació del català?

Com a ciutadans, la nostra actitud individual és essencial. Davant la situació de feblesa i de manca de reconeixement que el català pateix en alguns àmbits, cal que ens conscienciem que el català creixerà i evolucionarà si el parlem a tothora, sense canviar de llengua si no ens ho demanen, si triem sempre que sigui possible els productes en català, si exercim el nostre dret a queixar-nos com a consumidors quan creiem que no es respecta la nostra llengua...

En quins projectes principals està treballant l'entitat i quines són les properes fites que es marca de cara als pròxims anys?

Els reptes no se'ns acaben mai. Hem de continuar fent la feina de formigueta que ja hem estat fent des de fa 22 anys: treballant en els àmbits del cinema, l'empresa i el consum, fent noves campanyes de sensibilització per promoure l'ús social de la nostra llengua entre els nouvinguts, defensant els ciutadans de les cada cop més freqüents discriminacions i agressions que es donen per parlar català... Però a part d'això, de cara als pròxims anys se'ns plantegen també nous reptes, com per exemple el de la unitat de la llengua per a tot el domini lingüístic, o el de la projecció exterior de la llengua catalana.

Com podem aconseguir més reconeixement internacional de la llengua?

Si el català no és oficial a la Unió Europea és per la manca de voluntat dels diferents governs del PP i del PSOE que han governat l'Estat. Fins que no aconseguim un nou estat, no tenim altra opció que fer campanyes de sensibilització potents que tinguin un abast internacional per posar en evidència a tot el món quina és la situació de la nostra llengua: una llengua vital i amb força, minoritzada i ofegada per les institucions d'aquest Estat.

L'Administració podria fer més per protegir la llengua? Ens pot donar alguns exemples pràctics?

L'Administració estatal, per suposat. L'Estat no fa més que legislar en contra del català quan aprova centenars i centenars de lleis que redunden en la discriminació entre el català i el castellà, que prioritzen sempre, en tots els casos, el castellà per sobre de la resta de llengües oficials. Una discriminació que hem recollit en nombrosos informes, el més recent dels quals és l'informe que anomenem Les balances lingüístiques.

Però l'Administració catalana i les locals també podrien fer molt pel català. El Govern de la Generalitat, sense anar més lluny, hauria de fer complir les seves pròpies lleis, com la llei del codi de consum, cosa que no fa. Tot i que està inclòs a la llei, no ha tramitat ni una sola denúncia a cap empresa per no etiquetar o no fer les instruccions dels productes en català. Des dels ajuntaments també es podrien aplicar mesures per garantir que la publicitat a la via pública fos almenys en català; que el català es faci servir amb plena normalitat en els cursos que s'imparteixen en poliesportius i equipaments municipals; que els contractes amb proveïdors externs incloguin l'ús del català com a condició; etc.

Una de les cites anuals més importants de l'entitat és l'entrega del premi Martí Gasull i Roig com a reconeixement a les iniciatives en favor del català i en record a un dels principals impulsors de l'organització. Vostè va treballar estretament amb Martí Gasull. Què ha après d'ell?

Tenacitat, honestedat, compromís amb el país i la llengua, treball incansable... En Martí era una persona molt especial amb una manera d'entendre el país i l'activisme que el feia únic. Sens dubte, la Plataforma per la Llengua és el que és gràcies a ell, i bona part dels que hi treballem també hem estat influïts pel seu pensament, per la seva manera insubornable d'entendre la feina.

Aquesta empremta que ens ha deixat a tots va ser el que ens va dur a crear ara fa tres anys aquest premi, com un record constant del que ell va ser i del que podria haver arribat a fer i alhora com un reconeixement a entitats i persones que, per la seva feina pel país i la llengua, en Martí podria haver admirat.