La Plataforma per la Llengua ha analitzat en un document les propostes lingüístiques de reforma constitucional i programàtiques de les principals forces polítiques que es presenten a les eleccions del 20 de desembre. Tant PP, PSOE, Ciutadans com Podemos mantenen el model, hereu del franquisme, pel qual s'estableix la supremacia legal del castellà per damunt del català i les altres llengües espanyoles. En tots quatre models el castellà continua essent l'única llengua oficial de l'Estat i l'única que és un deure de conèixer. Tots aquests models queden a les antípodes de la resta de països europeus de tradició democràtica amb llengües pròpies de les dimensions i percentatges del català. Així, defugen el model belga, suís o finès.

Per tant, amb cap d'aquestes propostes, no hi ha garanties d'abolició dels milers de disposicions legals que imposen el castellà a les empreses i ciutadans, de reconèixer l'oficialitat del català a la Unió Europea, de fer-lo llengua oficial de l'Estat al mateix nivell que el castellà, d'accedir amb el català - sense necessitat de saber castellà- a la nacionalitat espanyola, d'abolició del deure de saber castellà, de l'ús del català al Congrés dels Diputats o, en definitiva,  no es compensen tots els aspectes denunciats per la Plataforma per la Llengua a les Balances Lingüístiques. Només Izquierda Unida fa propostes d'acostament a models democràtics lingüísticament.

Podeu llegir aquí, en els enllaços relacionats, la taula comparativa elaborada per la Plataforma per la Llengua de les cinc forces polítiques que les darreres enquestes preveuen que superaran el 4% de vots.