Un cop dins de l'edifici, el primer que ens va impactar va ser la pujada en ascensor: anava tan ràpid que no vam tenir temps de fer-nos una selfie (moda encetada per uns polítics que ara no ve al cas esmentar) com déu mana, i això que l'emissora és al 13è pis.
Un cop dins, la redacció a l'esquerra, amb tot de periodistes treballant, un d'ells, l'admirat Toni Clapés. A la dreta, al fons, l'estudi on es fa el programa, on estan acabant " La competència", el programa que fan l'Òscar Dalmau i l'Òscar Andreu ( per cert, hi hem d'anar també de públic). Els Òscars acaben, va sortint el seu públic, surten ells i entrem nosaltres.
Dins de l'estudi tot és moviment, un guió aquí, l'altre allà, una cartera... que se l'ha deixat l'Òscar, els micros així... Tot molt familiar i natural, ràpid però amb tranquil·litat i bon humor. La Candela ens saluda, entra el Quim, que no vol tornar a equivocar-se quan ens presenti com a entitat participant de públic (Plataforma per la llengua, no Plataforma per Catalunya!). Ens avisen que en Xavier Pérez Esquerdo arribarà a l'últim moment, amb les seves passes fortes fent vibrar el terra de la planta, que no patim que és normal. Succeeix així mateix i a l'instant comença el programa.
El guió és amè i simpàtic, no cal que posin riure enllaunat que ja riem espontàniament. L'agilitat dels tres locutors ens sorprèn i, a més, es nota que s'ho passen bé. A la cabina tampoc no s'avorreixen, psicofonies, músiques... tot molt ben coordinat. Es nota que els guions estan ben preparats, tot i que després ens expliquen que un l'han començat tan sols una hora abans de començar el programa.
Les diferents seccions del programa es van succeint, durant les pauses per a la publicitat ens donen instruccions sobre la secció següent... i sense adonar-nos que ha passat una hora arribem al final del programa. Un programa desenfadat i entretingut. Però, xxxt!, sortiu sense fer soroll que les notícies de les dues es fan aquí mateix i comencen ara! Bon dia, són les dues! Finalment, acabem l'activitat amb una visita a tota la planta, acompanyats per en Xavier Pérez Esquerdo , i una petita xerrada a la qual s'afegeix en Quim Morales.
Sortim encara amb la sensació del directe i amb ganes de tornar-hi. Ha estat una activitat molt recomanable que no us heu de deixar perdre quan es torni a fer.
I això és tot. Bon estiu!
Montse Sarret, voluntària lingüística.
