Garantir que el català es promogui des dels ens locals (ajuntaments, consells comarcals, diputacions i organismes que en depenen) en tots aquells aspectes que depenguin de les seves competències i aprofitar les eleccions municipals del 24 de maig com una oportunitat d'iniciar una sèrie de canvis en la legislació que contribueixin a garantir els drets de les persones que volen fer servir el català arreu del territori. Amb aquest objectiu, la Plataforma per la Llengua ha fet arribar als diferents partits que concorren a les eleccions municipals un decàleg de propostes perquè les apliquin si després de les eleccions tenen responsabilitats de govern en aquestes institucions.
Les propostes sorgeixen de l'anàlisi de les polítiques que s'han realitzat aquest mandat en relació amb l'ús i la promoció de la llengua i neixen del convenciment del paper decisiu que tenen els ens locals per fer respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants. Malgrat que en alguns dels ens locals s'han realitzat accions, des de la Plataforma per la Llengua pensem que hi ha diversos aspectes en què hi ha molt de marge de millora. Els plantejaments recullen propostes que ens han fet arribar els nostres socis i col·laboradors al llarg d'aquesta legislatura i, en alguns casos, fruit de queixes per alguns dels aspectes de l'Administració local. El document s'estructura en 10 punts:
1. Dotar l'àrea de política lingüística de prestigi i garantir que la seva acció sigui efectiva, si és possible, dedicant-hi una regidoria o conselleria de govern o, si més no, una direcció general. En aquest sentit, també es proposa prendre diferents mesures per garantir el compliment dels Reglaments d'usos lingüístics.
2. Garantir que els treballadors públics, inclosa la guàrdia urbana i els treballadors del transport públic, usin el català com a llengua de primera atenció al públic, sens prejudici de l'ús de les altres llengües si escau en cada ocasió o en l'adequació a la conversa. I exigir que les empreses concessionàries tinguin uns usos lingüístics homologables als del personal públic.
3. Utilitzar el català com a llengua normal en les comunicacions i edicions: en la documentació interna, en la documentació contractual amb tercers, en l'oferta de programes dels mitjans de comunicació, en les edicions i publicacions; etc.
4. Vetllar per la presència del català en l'espai urbà i la publicitat: tota la publicitat institucional dels ajuntaments, consells comarcals, diputacions o ens públics hauria d'emetre's, com a mínim, en català, i caldria condicionar la concessió d'espais publicitaris a l'ús, com a mínim, del català en els anuncis que s'hi exposin.
5. Condicionar la política de compres i subvencions a l'ús del català: consumir productes etiquetats en català i serveis en llengua catalana en tots aquells espais que depenguin de l'àmbit municipal, com els restaurants, bars o màquines expenedores de museus, poliesportius, camps d'esports, i altres espais diversos i també en actes i esdeveniments esportius, culturals o festius; i condicionar la subvenció dels actes o fires a l'ús del català en la retolació i l'atenció al públic.
6. Garantir el dret de rebre la formació pública en català: és a dir, tant impartir normalment en català la formació interna com garantir el dret dels ciutadans de rebre les formacions de titularitat municipal o comarcal en català. Incloses les formacions del Servei de primera acollida de persones nouvingudes.
7. Incloure la normativa lingüística dins els criteris d'inspecció i autorització pròpies de l'acció de les policies locals en establiments o en la inspecció i autorització d'instal·lacions juvenils.
8. Disposar d'un servei d'assessorament lingüístic proactiu que planifiqui campanyes per arribar a la ciutadania.
9. Dur a terme campanyes de sensibilització lingüística, conjuntes amb el CNPL i amb el teixit ciutadà.
10. Promoure la llengua catalana des dels ens locals, tot elaborant propostes i impulsant mocions per al foment de la llengua des de l'àmbit municipal, així com participar d'iniciatives àmplies de foment de la llengua catalana que s'elaborin des d'altres administracions o institucions.
Pel que fa a les eleccions autonòmiques, la Plataforma per la Llengua se suma a les reivindicacions d'Acció Cultural del País Valencià, de l'Obra Cultural Balear i de les entitats de defensa de la llengua i cultura de la Franja, que demanen als partits l'equiparació de drets dels parlants de català en els esmentats territoris
