Així es conclou d'un informe on s'han comptabilitzat un mínim de 340 disposicions lingüístiques que obliguen les empreses a Catalunya a fer servir el castellà en els diversos processos de comercialització de béns i serveis, en els tractes amb l'Administració, en l'obligació de fer servir una llengua amb les persones consumidores, a l'etiquetatge i instruccions de productes, en l'obligació de conèixer-la per exercir una professió, en tot tipus de documentació, registres, sol·licituds, etc, en general en tot allò que afecta l'activitat de les empreses a Catalunya. En contraposició la pressió legal lingüística pel que fa al català és irrisòria, amb 24 disposicions legals vigents que corresponen tot just a un 7% del total per al castellà. A la pràctica aquest percentatge encara és més reduït atès que, a diferència de les disposicions impositives del castellà, l'aplicació de bona part dels articles lingüístics per al català no es compleix o no es tramiten les sancions. A més, lleis catalanes com el Codi de consum estan pendents de sentència al Tribunal Constitucional per motius lingüístics i s'han reinterpretat a la baixa arran de la sentència d'aquest tribunal contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Així doncs, la diferència real en l'aplicació pràctica de la normativa entre el grau impositiu entre castellà i català encara és més gran.

La Plataforma per la Llengua considera que aquesta pressió i sobreprotecció del castellà a Catalunya amb relació al català i les limitacions d'aplicació de la legislació que afavoreix el català, a la pràctica limiten l'ús normal del català al món socioeconòmic malgrat les potencialitats naturals d'un mercat mitjà i innovador com és el de llengua catalana. És també una constatació de la manca de voluntat dels successius governs espanyols per dotar al català de les mateixes eines que tenen la resta de llengües europees de dimensions semblants o en estats plurilingües comparables a l'espanyol.

Podeu llegir l'informe aquí.