1) Tot i l'augment de productes adaptats a la normativa, Catalunya és encara la regió europea on hi ha més incompliments de la legislació en matèria d'etiquetatge, amb només un 10% dels productes generalistes adaptats a la llei. Aquesta primavera (2014) la Plataforma per la Llengua va analitzar a l'atzar 2006 productes de marques comercials de 45 establiments de supermercats de Catalunya. Segons aquestes dades, la probabilitat que un ciutadà entri en un supermercat català i agafi un producte etiquetat en català és del 10%. És encara baixa però molt superior a la de fa 2 anys (2012), que era d'un 6% (ha pujat un 70%). Si el consumidor fes aquest mateix exercici en un supermercat català aquesta possibilitat pujaria fins al 14%. Si l'establiment no fos català, la possibilitat baixaria per sota del 9%. Pel que fa a les marques blanques ateny el 31%; més alt que el 27% aproximat del 2012. Si en féssim la compensació per a tots els productes (marca blanca i marques comercials), podem dir que el 18% dels productes venuts en supermercats són en català. Cal tenir en compte que aquests resultats no inclouen els molts productes de proximitat que cada vegada etiqueten més en català i que tenen poc accés a les grans superfícies. L'etiquetatge en català augmenta malgrat les reticències de grans empreses com Nestlé, Danone, Casa Tarradellas, Gallina Blanca, Panrico, Henkel, Philips, Nutrexpa o Coca-Cola o d'altres sectors com el farmacèutic on pràcticament la totalitat dels productes es venen fora de la legalitat vigent. La Plataforma per la Llengua també destaca que, tot i les sancions previstes, no té constància de cap multa o retirada de producte per no acomplir aquesta llei.
2) Aquests incompliments a la Llei del Codi de consum contrasten amb l'àmplia adaptació a la normativa espanyola que obliga les empreses a etiquetar en castellà. En aquest cas sí que hi ha hagut sancions i retirades de productes. Segons el darrer estudi elaborat per la Plataforma per la Llengua (maig 2014), actualment hi ha 180 disposicions que obliguen les empreses a etiquetar en castellà. L'informe constata que des del desembre del 2011 - començament de la legislatura del govern del PP de Mariano Rajoy- fins a començament del maig del 2014, s'han promulgat quatre nous reials decrets on s'obliga a etiquetar en castellà i vuit més que fan referència directa a l'acompliment de disposicions que hi obliguen. Podeu llegir l'informe ací.
3) La història de l'etiquetatge en català i l'aplicació dels requisits lingüístics és una situació sense precedents en l'àmbit europeu. Així es constata també en un informe elaborat per la Plataforma per la Llengua on s'analitza l'evolució de la normativa i les polítiques de les administracions en aquest àmbit en els darrers 20 anys. El podeu consultar ací.
