És per això que insistim en la necessitat que la modificació de l'actual Llei del cinema acordada pel Govern de la Generalitat de Catalunya fa uns dies, i que ara s'ha de debatre al Parlament, torni a incloure l'obligació de la indústria del cinema d'oferir el 50% de les pel·lícules estrenades a Catalunya en català en un termini, que segons la Llei vigent, s'acaba el gener del 2018.  Tanmateix, no només cal que la Llei sigui concreta en percentatges, sinó que també cal que s'apliqui, i per això es fa imprescindible l'aprovació del Reglament per part del Govern que ha de marcar l'adaptació progressiva de la indústria del cinema a la Llei, en els terminis establerts.

La regulació lingüística catalana al cinema - comuna en d'altres països democràtics que tenen llengües comparables al català com Estònia, Letònia, Eslovènia, Quebec, etc. -, s'ha de poder aplicar per aconseguir la normalització de l'oferta audiovisual en català. Serà una via que permetrà a les televisions comprar els drets d'emissió d'una oferta més àmplia de pel·lícules que s'hagin estrenat als cinemes en català, i també farà que la majoria dels DVD hagin d'incorporar la versió catalana en el menú lingüístic (la Llei del cinema vigent estableix que les empreses distribuïdores han d'incloure la versió catalana en els DVD de totes les pel·lícules estrenades als cinemes en català)