Segons l'informe, el 2013 es van rebre 395 queixes lingüístiques sobre dèficits d'ús del català i vulneració dels drets lingüístics. Entre els casos rebuts, el principal motiu de queixa és l'atenció oral i escrita. Un 39% de les queixes incloïen aquest motiu (154 queixes). L'altra segon motiu amb més queixes són els incompliments del drets del consumidor en matèria d'etiquetatge, amb un 20% del total (79). Llegiu l'informe aquí (enllaç informe).
L'informe també desgrana altres dades interessants, com el fet que el comerç minorista, que l'any 2012 era el sector que més queixes va rebre amb un 25% del total (124 queixes), durant el 2013 s'ha quedat només en un 2% (8 queixes).
Les institucions i els organismes públic i privats són els que acumulen més nombre de queixes amb 81 (20,5%). És molt important destacar aquesta dada ja que el nombre de queixes vers aquest tipus d'institucions ha anat en augment en els darrers anys. L'any 2012 eren un 11,4% i el 2011 només un 7%. També cal destacar les empreses de serveis (20,3%) i les empreses productores (18,2%). D'altra banda ell sector de la restauració i l'hostaleria han rebut un 8,4% de les queixes (33 queixes). La resta, un 9,1% corresponen a bancs, administradors de finques, mitjans de comunicació, hospitals, etc.
Les empreses privades amb més denúncies són Granini (15), Tripadvisor (9) i Coca-Cola (7) . La Caixa, Movistar i Vodafone tenen 6 denúncies cadascuna.
Com hem dit, 81 de les queixes rebudes són vers administracions públiques, entitats i institucions públiques i privades. Entre aquestes queixes hi trobem diversos casos que afecten a la Policia Nacional de l'Estat i a la Guàrdia Civil: no només per manca d'atenció al ciutadà quan aquest s'hi adreçava en català, sinó també per casos flagrants de discriminació, menyspreu i burla del ciutadà i de la llengua catalana. També hi ha queixes per manca d'activitat en fer acomplir la llei i per incompliments legals propis. Aquest és el cas de Renfe i el Metro de Barcelona, per retolació i atenció oral, o bé el de diversos organismes de l'administració que tenen empreses contractades amb bars, restaurants o màquines expenedores que serveixen productes no etiquetats en català, malgrat que des de l'any 1993 cal que això sigui un requisit del contracte.
L'any 2013, també s'ha realitzat una selecció de les queixes rebudes per Consum Català i la Plataforma per la Llengua que afecten a ciutadans de Barcelona o que s'hagin produït en alguna empresa o institució radicada en aquesta ciutat.
La col·laboració de Consum Català i la Plataforma per la Llengua amb la Regidoria de Dona i Drets Civils i de l'Oficina per la No Discriminació de l'Ajuntament de Barcelona, ha permès elaborar aquest informe per la ciutat de Barcelona i obtenir una radiografia de les queixes per motius lingüístics ocorregudes al 2013 a la ciutat de Barcelona, així com les reclamacions segons la tipologia o el sector econòmic o administratiu en què es van produir (vegeu el resum a l'informe adjunt). El total de queixes rebudes se situa en 163.
L'informe de queixes 2013 és fruit de l'acord de col·laboració entre la Plataforma per la Llengua i Consum Català pel que fa a la gestió, seguiment i resolució de queixes, consultes i denúncies lingüístiques. Arran de la gestió d'aquestes queixes, les dues entitats han aconseguit, o si més no contribuït, que algunes empreses modifiquessin els seus comportaments i polítiques lingüístiques, si més no parcialment. Aquest és el cas de Carrefour, Granini, Puig, Lidl o Ikea.
