Dijous passat es va tancar el termini per votar el guanyador del premi, i més de 4.000 persones hi van participar. Aquests milers de votants hauran ajudat a triar qui s'endurà aquest premi, que lliurarà cada any la Plataforma per la Llengua a persones físiques o jurídiques que hagin contribuït a la millora de la situació de la llengua catalana, i que, a més d'esperonar l'activisme lingüístic, pretén homenatjar i recordar la figura d'un dels seus fundadors i principal impulsor de l'entitat, mort el setembre de 2012 en un accident de muntanya a l'Himàlaia.

El procés va començar al novembre, i des del principi la Plataforma per la Llengua li ha volgut donar un caire molt participatiu i popular: més de 300 persones van presentar un total de 96 candidatures diferents a guanyar el guardó, de les quals un jurat (composat per set persones reconegudes en àmbits molt diversos: Carles Torner i Pifarré, Bernat Joan i Marí, Joan Francesc Mira, Empar Moliner i Ballesteros, Jordi Manent i Tomàs, Bernat Gasull i Roig i Òscar Escuder i de la Torre) en va seleccionar tres finalistes. El guanyador també s'ha decidit per un procés de vot popular a través del web www.premimartigasull.cat.

El guanyador obtindrà un premi en metàl·lic de 3.000 € i un guardó creat específicament per a l'ocasió per Joaquim Capdevila, orfebre i joier reconegut internacionalment i que ha dissenyat nombroses distincions, com la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya o els Premis Nacionals de Cultura, entre moltes altres. Us adjuntem una imatge del guardó.

El premi, que serà possible gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona, vol recordar els valors de Martí Gasull i Roig però també fer que l'exemple de la seva tasca serveixi per inspirar, i també reconèixer, a totes aquelles persones i entitats que treballen en favor de la llengua catalana. Especialment en un moment en què s'han intensificat els atacs de tota mena contra el català.

L'Assemblea de Docents de les Illes Balears es va crear a principis de 2013 en defensa d'una escola pública en català i, en concret, contra les mesures imposades pel Govern de les Illes, per relegar la llengua catalana en aquest àmbit. De manera democràtica i pacífica, aquesta plataforma ha capitalitzat el descontent d'una societat i ha mobilitzat desenes de milers de persones a les Illes per l'educació en català, un fet que ha propiciat adhesions a la seva lluita procedents d'arreu dels Països Catalans.

La Viquipèdia en català (o Viquipèdia en valencià), és l'edició de la Wikipedia en llengua catalana, la principal enciclopèdia en línia a Internet. Va néixer el 16 de març de 2001 i fou la tercera versió idiomàtica en ser creada -després de l'anglesa i l'alemanya- i la segona amb un article. Actualment compta amb més de 400.000 articles i se situa en la 15a posició a nivell mundial en nombre d'articles. Des del juny del 2013, és reconeguda oficialment l'Amical Wikimedia, organització que té per objectiu que la suma de tot el coneixement humà estigui disponible en català i que tot el coneixement sobre la cultura catalana estigui disponible en qualsevol idioma.

Pel que fa a Joan-Carles Martí i Casanova, és un activista cabdal per a la llengua catalana de les comarques de l'Extrem Sud del País Valencià, on des de fa anys (des de 1973, ja amb només 15 anys) du a terme una activitat intensa de defensa de la nostra llengua. Fa una tasca perseverant en un dels indrets on la presència del català està més amenaçada. La seva lluita ha tingut una visió aglutinadora, sense renúncies ni dubtes terminològics pel que fa a la unitat de la llengua catalana, i ha denunciat el secessionisme i el sucursalisme lingüístic. Ha estat un divulgador excepcional de la realitat lingüística i cultural del Vinalopó i Guardamar, especialista en les parles catalanes més meridionals i president fundador d'associacions com ara El Tempir (que enguany ha fet 20 anys) i animador de la creació del Casal Jaume I a Elx.

El premi es va crear l'any passat en honor a Martí Gasull i Roig. Gasull va perdre la vida el setembre de 2012 al mont Manaslu, a l'Himàlaia, quan una allau va caure sobre el campament base on descansava la seva expedició. La seva mort va ocasionar centenars de mostres de suport i de condol, i diverses entitats i institucions han premiat a títol pòstum la seva trajectòria en el món de l'activisme lingüístic. Ha rebut, per exemple, la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona.