La primera parada era l'interior del monestir. De camí però, senten una cobla tocar sardanes. Tot i així, la plaça restava buida de dansaires. Pioners en empenta i en descoordinació en general, els voluntaris marquen uns passos curts en rotllana, seguint les instruccions de l'única voluntària que domina l'estil. Hi ha qui sent que fa més el ridícul que altres, però tots passen una estona divertida. Acaben, aplaudiments i enfilen el camí novament cap a l'interior. En arribar, troben una cua immensa que espera veure la "Moreneta". Alerta, lliçó del dia: A Catalunya en diem Mare de Déu i no "Verge"; per descreguts, ja m'enteneu. Davant la perspectiva d'haver-se d'esperar una llarga estona, decideixen visitar únicament la basílica.

Un cop a fora, enfilen el camí cap a la Creu de Sant Miquel. La via fa pujada, però l'excursió és curta. Tanmateix, n'hi ha més d'un al que es nota que li costa respirar mentre realitza l'ascens. Pugen, cadascú al seu ritme, i es van trobant en petits grups a dalt. Un cop a la Creu, vistes espectaculars i oportunitat magnífica per llençar fotografies sense parar. Moltes segur que acaben com a foto de perfil al facebook, estigueu atents!

En acabat,  desfan el camí cap al monestir, on els esperen dos voluntaris que han decidit no pujar. Busquen un lloc amb sol, que s'amaga ràpid darrera les muntanyes, i dinen. Una estona de passar fred, menjar, xerrar i coses vàries; i novament cap al cremallera. Han passat una bona estona, ho reconeixen mentre el tren els envia de nou a la falda. Fins la propera!