Avui fa justament 3 anys de l'aprovació de la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya que introduïa l'equiparació del català al castellà en l'àmbit de l'etiquetatge, establint la presència de la llengua catalana en les dades obligatòries dels productes distribuïts a Catalunya de la mateixa manera que des de fa molts anys és obligatori per al castellà. Però, malauradament, 3 anys després el català encara resta lluny de la normalització en aquest àmbit i segons un informe realitzat de la Plataforma per la Llengua l'any 2012, tan sols el 6% dels productes aplicaven el Codi de consum.
Tot i la clara preeminència del castellà en aquest àmbit, el 10 de juliol passat es publicava al BOE el Real Decreto 506/2013, de 28 de junio, sobre productos fertilizantes que obliga a etiquetar aquests productes en castellà, concretament, a l'article 9. Aquesta nova disposició impositiva se suma a les més de 200 que obliguen a utilitzar aquesta llengua en els productes distribuïts a Catalunya. A més, les empreses les acompleixen àmpliament.
Contràriament, moltes empreses - entre aquestes Henkel, Durex, Gillette, Dodot, Fairy Coca-Cola, Nestlé, Danone, Casa Tarradellas, o Pasqual - ignoren la Llei del Parlament de Catalunya i es neguen a etiquetar en català. Fins i tot, algunes com Eckes-Granini Iberica, es vanten de no aplicar les lleis del Parlament de Catalunya i diuen que només consideren vàlides les lleis de l'Estat espanyol i les de la Unió Europea. Cal recordar, que a dia d'avui, el català és l'única llengua d'Europa amb un nombre similar de parlants que no compta amb una presència normalitzada en l'àmbit de l'etiquetatge i en el món socioeconòmic.
Des de l'Agència Catalana del Consum, després un llarg període de converses amb els diferents sectors econòmics afectats, s'ha començat a contestar als denunciants comunicant-los que "s'inicien les actuacions necessàries per tal d'aclarir els fets exposats". Així mateix, respon que "en cas que es comprovi l'existència d'infracció administrativa en matèria de Consum, es prendran les mesures correctores oportunes." Ara per ara, la Plataforma per la Llengua no té constància de cap denúncia tramitada ni producte retirat del mercat. Pel que fa als productes alimentaris l'Agència Catalana de Consum ha arxivat les denúncies mentre el català no sigui llengua oficial de la Unió Europea atès que entén que pot haver-hi incompatibilitat amb un reglament europeu sobre productes alimentaris.
