El 75% de les pel·lícules estrenades entre febrer i abril de 2012 a la ciutat de Barcelona es van projectar en una versió exclusivament en castellà. En aquest període, només 15 pel·lícules es van estrenar a la ciutat amb versió en català, però tampoc no ho van fer en les condicions adequades: només un ínfim 14,5% dels 1.969 passis o sessions d'aquestes pel·lícules va ser en català, mentre que el 85,5% restant de sessions va ser en castellà. Aquestes són dades extretes d'un nou informe de la Plataforma per la Llengua que s'ha presentat avui sobre la situació del català al cinema. L'estudi avalua la distribució de les pel·lícules en versió original, doblades i subtitulades en català a Barcelona, la ciutat amb més oferta de Catalunya.
L'informe destaca que durant els tres mesos estudiats es van estrenar 92 pel·lícules, i 77 d'aquestes (un 74,9% del total) tenien exclusivament una versió en castellà. El document mostra nous aspectes de la discriminació del català als cinemes, que la Plataforma per la Llengua considera molt preocupants. Així, es fan evidents greus mancances en la distribució i exhibició de les 15 pel·lícules estrenades amb versió en català: a Barcelona, per exemple, només 286 de les 1.969 sessions que van projectar aquestes pel·lícules van ser de fet en català (un 14,5%), mentre que el nombre de les sessions d'aquests mateixos films en castellà van ser molt més elevades, 1.683 (un 85,5%).
L'informe també té en compte les pel·lícules en 3D que han disposat de versió en català i mostra en quins cinemes, sales i horaris hi ha més presència del català, i quant ha durat l'exhibició de cada pel·lícula. S'observa, per exemple, que les 15 pel·lícules que sí que tenien còpia en català s'han estrenat en versió castellana en 492 sales i només 109 sales les han projectat en català. O bé, també, que només 3 cinemes han projectat la majoria de les sessions d'aquestes 15 pel·lícules en català, i que, en canvi, en 13 cinemes aquestes pel·lícules s'han projectat exclusivament en castellà. Una altra dada és que les sessions en català tenen tendència a oferir-se en horaris menys comercials (sessions golfes) que al vespre o a la nit.
L'informe conclou que no només el cinema en castellà continua essent sovint l'única opció lingüística de l'oferta cinematogràfica, sinó que els resultats presentats mostren que l'oferta residual del cinema en català es veu afectada fins i tot per una distribució i exhibició discriminatòries, que dificulten l'assistència a les versions en català dels films.
Cal dir també, que l'acord signat el setembre passat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, FEDICINE i el Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya ha suposat un pas endavant a la situació d'estancament que vivia el cinema en català després de la negativa de les majors a doblar i/o subtitular les pel·lícules en català a partir de l'agost del 2010. Per tant, el context actual és més favorable que el de principis de l'any 2011. Però les dades d'aquest primer informe presentat són indicatives que la situació ha de millorar molt encara, i que el procés d'equilibri lingüístic als cinemes reiniciat amb aquest acord s'ha d'accelerar de manera urgent, i s'ha de garantir que afecti no només al nombre de còpies en català sinó també a la distribució i exhibició de les pel·lícules en versió catalana.
Per últim, la Plataforma per la Llengua recorda que s'ha d'avançar per tal de posar fi a la situació d'anormalitat del català al cinema en relació a altres comunitats comparables en nombre de parlants d'Europa i d'Amèrica del Nord, i que es va fer palesa a l'Estudi sobre les pràctiques i legislacions entorn de la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya (vegeu www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/59).
