L'InformeCAT, per a l'elaboració del qual s'han consultat diverses fonts i els estudis que l'entitat ha realitzat el darrer any, mostra una panoràmica de la salut del català a través d'un recull de 50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la llengua. L'objectiu és posar sobre la taula un document de referència que s'actualitzi anualment i que permeti disposar d'un termòmetre sobre l'estat i l'evolució de la llengua.
Amb les dades a la mà, el català gaudeix de bona salut: gairebé 10 milions de persones parlen el català i el 91% de la població del domini lingüístic l'entén. A més, la projecció internacional de la nostra llengua és considerable: el català es troba entre les 100 llengües més parlades del món i és la 14a més parlada de la Unió Europea. Per àmbits, la situació de la llengua és desigual, però té una puixança espectacular en sectors com les noves tecnologies: per exemple, el català és la 8a llengua més activa a la xarxa si tenim en compte l'índex de penetració d'Internet. La potència dela llengua a Internet es demostra també pel fet que dels 10 webs més visitats del món, 6 tenen ja versió en català. En un àmbit més local, cal remarcar que el 60% dels principals webs empresarials i culturals de Catalunya ja són en català. A més, més de 2 milions d'internautes consumeixen webs en català i el 2011 va haver-hi 1 milió de descàrregues de programari en català.
En els darrers anys també hi ha hagut avenços significatius en la cultura i en els mitjans de comunicació: per exemple, 3 milions i mig de teleespectadors ja miren televisió en català regularment, i els lectors de diaris en català, un sector que fins fa relativament poc comptava amb molt poca oferta en llengua catalana, ja freguen el milió de persones. A més, el català és la 22a llengua més traduïda de les prop de 7.000 que es calcula que existeixen al món. En l'àmbit empresarial, també es registren avenços constants: a tall d'exemple, el 90% dels vins i caves amb denominació d'origen, més de 4.000 productes de marca blanca i totes les aigües catalanes de gran consum ja són en català. I és que el català és en la 27a posició mundial quant a importància econòmica, segons l'Índex Steinke.
Un altre dels objectius de l'informe és trencar tòpics al voltant de l'ús social de la llengua: per exemple, en l'informe s'evidencia que als territoris de parla catalana ja es parlen 271 llengües, una xifra que trenca el mite del bilingüisme i la dicotomia català-castellà. O també s'explica que el català es consolida progressivament com a llengua d'acollida, ja que la meitat de la població de Catalunya nascuda a fora ja parla el català. O, en l'àmbit legal, una altra dada trenca el discurs expressat des d'alguns sectors sobre la suposada imposició el català: ben al contrari, actualment nombroses lleis, més de 500, reforcen la desigualtat existent entre el català i el castellà a Catalunya, i obliguen a utilitzar en castellà en nombrosos sectors i espais.
No totes les dades que presentem, però, recullen avenços positius. L'actual context polític, sobretot després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, evidencia paradoxes i dificultats en el procés de normalització lingüística. En aquest sentit, una de les situacions emblemàtiques, per l'ínfim desenvolupament de la llengua catalana, és la del cinema. Actualment, només el 3% de les sessions de cinema a Catalunya són en català, malgrat que el 24% dels espectadors catalans prefereix visualitzar pel·lícules doblades i subtitulades en llengua catalana. També en el món de l'empresa es donen situacions incomprensibles en la normalització lingüística. Dos exemples: només un 6% de les joguines que es venen a Catalunya inclouen el català. I, d'altra banda, dels 30 productes més venuts a l'Estat, només 1 es distribueix a Catalunya amb l'etiquetatge en català, malgrat que hi ha una llei, el Codi de consum, que hi obliga.
Per afrontar aquestes dificultats i refermar els èxits, cal la implicació explícita de tothom. Per això, la presentació és alhora una crida a la participació activa de la societat civil en el desenvolupament i creixement de la nostra llengua.
D'altra banda, la Plataforma per la Llengua aprofita la presentació de l'InformeCAT per llançar una nova i sorprenent campanya publicitària sota el lema "L'ONG del català", amb la col·laboració de l'Agència Alícia. Podeu veure l'espot a: www.youtube.com/PlataformaxLlengua i seguir la campanya per les xarxes socials amb l'etiqueta #ONGcatala.