L'avaluació que s'ha fet ha suposat que s'han observat 1.398 anuncis en 5 tongades diferents. Aquesta visualització s'ha realitzat en una de les zones més concorregudes de Barcelona, entre els carrers Balmes, Pau Claris, Diagonal i Plaça Catalunya.

 

Les dades reflecteixen que, en nombres absoluts, gairebé la meitat dels anuncis dels OPIS (48,9%) són en llengua castellana, mentre que un 37,5% són en català. Cal remarcar que també hi ha una important presència (10,9%) d'empreses que, en comptes d'un missatge, opten per ressaltar la marca i prou. Els casos de cartells en què s'empren dues llengües o més és gairebé testimonial.

 

Cal dir, però, que si ens centrem només en la publicitat d'empreses privades, sense tenir en compte la publicitat d'institucions com l'Ajuntament de Barcelona o la Generalitat de Catalunya, la xifra de la presència del català als anuncis dels OPIS baixa fins al 26,7%, mentre que la del castellà puja fins al 56,1%.

 

Els estudis del sector realitzats des de 1997 demostren que s'ha anat incrementant progressivament la presència del català en els OPIS: per exemple, el 1997, la presència de la llengua catalana suposava un 18%, el 1999, un 22%, i el 2003, un 30,6%. En qualsevol cas, el català segueix sent la segona llengua d'ús en aquests suports publicitaris, després del castellà.

 

Si avaluem la tipologia dels anunciants, cal destacar que la telefonia és el sector amb més presència del català: segons l'observació realitzada, operadores com Movistar, Vodafone i Orange empren per costum el català. A l'extrem oposat, es troben productores cinematogràfiques com Sony, Disney, Fox o Warner Bros, que empren el castellà en els cartells promocionals de les seves pel·lícules. Una actitud lingüística que va lligada a la que aquestes productores tenen a l'hora de programar les pel·lícules que anuncien, que es distribueixen gairebé sense còpies en català als cinemes de Catalunya.

 

Podeu descarregar-vos l'informe en aquest enllaç: www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/82