Segons l'estudi, no hi ha cap televisió privada espanyola d'àmbit estatal que faciliti l'accés dels consumidors catalanoparlants a la programació en la seva llengua pròpia, sinó que hi ha una negació absoluta d'aquesta realitat lingüística del mercat català. Si comparem la situació a l'Estat espanyol amb la d'altres països com Bèlgica, Suïssa, Islàndia, Malta, Luxemburg o Eslovàquia, entre d'altres, podem afirmar que no hi ha cap llengua oficial de 9 milions o menys de parlants (excepte els casos de menys de 150.000 parlants), que no sigui la llengua d'un o més canals privats d'àmbit estatal o més importants del país. L'única excepció és el català.

La presència del català, a més, representa una anomalia en el desenvolupament dels programes de les televions privades estatals, i apareix en episodis aïllats i minoritaris, fet que provoca una sensació d'exotisme.

Així doncs, el català es troba amb una situació de greuge comparatiu clar respecte al tracte que reben totes les altres comunitats europees comparables.

Les conclusions de l'estudi són que una de les raons principals d'aquesta desigualtat és la manca d'una normativa estatal que garanteixi la presència de les llengües oficials a l'estat espanyol diferents del castellà a l'àmbit de les televisions privades espanyoles. Això facilita la consolidació del panorama actual marcat per un ús monopolitzador i hegemònic de la llengua castellana. Aquesta conducta uniformadora és aplicada pel 100% de les televisions analitzades.

Vegeu l'estudi complet en aquest enllaç.