Els primers punts del programa de la conferència van ser complementats amb una documentació que es va lliurar als assistents sobre el naixement de dues llengües bessones, el català i l'occità que mantenen les dues més afinitat que no pas el català amb el castellà. Es van comentar nombrosos exemples de paraules presents a la documentació que mostren que el català és més afí a les llengües gal·loromàniques (l'occità i el francès) que no pas a les hispanoromàniques (el castellà i el portuguès), que parteixen d'un llatí vulgar bastant diferent, més conservador en general. De la mateixa manera es van comentar amb l'ajut dels documents escrits les aportacions germàniques i àrabs a la llengua.

En resum, la conferència va consistir en un ràpid recorregut des dels inicis de la llengua amb el pas del llatí vulgar al català (segles VII-VIII), el substrat pre-romà i les aportacions posteriors, els primers textos en català com el Liber iudiciorum i el procés de creació del llenguatge culte (s. XI - 1a meitat del segle XIII) , l'expansió territorial a les Illes Balears i València i el desenvolupament literari (2a meitat del s. XIII - segle XV), tot passant també per l'edat moderna, període constitucional (s. XVI-XVII) i nova planta borbònica (s. XVIII), Renaixement i barroc, el segle XIX i el règim liberal espanyol i la Renaixença, fins arribar al segle XX i XXI que ja en coneixem bastant la realitat. Moran va destacar la forta immigració com a canvi social recent.

L'acte que hauria donat per molt més de l'hora i mitja que va durar va finalitzar amb les habituals preguntes del públic en aquest tipus de presentacions i un refrigeri de celebració dels 5 anys de la Plataforma per la Llengua Maresme.