Els nostres articles d'opinió ← Altres articles

Entre el precepte i la fórmula magistral

Yvonne Griley

Ens agradi o no ens agradi, quan ja fa uns anys d'un cop de decret sempre convé que algú ens recordi l'esperit de la norma. Parlant del català, quan una administració no fa, no sap com fer-ho o relaxa la seva pràctica d'ús normal del català, s'imposa recordar el precepte i alhora redissenyar les estratègies comunicatives que permetin la pràctica del català com a llengua pròpiai preferent de les administracions i dels serveis.

L'administració catalana no es pot permetre afluixar en autoexigència ni en acció de promoció en cap dels seus procediments (com malauradament està passant quan no valora com a mèrit el coneixement superior de català en les convocatòries de millora de la categoria administrativa).


Una bona prestació de serveis va lligada a l'assoliment d'un bon nivell d'adequació lingüística i aquest, indiscutiblement, al creixement personal, garant de la igualtat d'oportunitats. No en va i per estrany que sembli coincideixen en arguments Carles Ramió, director de l'Escola d'Administració Púbica de Catalunya, Salvador Esteve president de l'ACM i alcalde de Martorell i Manuel Bustos, president de a FMC i alcalde de Sabadell. Malgrat les diferències ideològiques entre ells, un argument els ha aplegat: la crida de la Plataforma per la Llengua a la responsabilitat de les administracions a fer del català llengua comuna de comunicació i d'acollida.


Aquests tres polítics prologuen la Guia sobre l'acollida lingüístic per al personal de les administracions públiques i entitats prestadores de serveis públics editada per la Plataforma per la Llengua amb el suport de la Fundació Lluís Carulla, publicació que, més enllà de ser un manual d'usos lingüístics és, en essència, aquella acció que l'Administració cíclicament hauria de fer: conjuminar precepte i pedagogia sobre la normativa lingüística a què estan subjectes les persones que hi treballen, les comunicacions orals i escrites i tots els seus procediments. Actualment, el gruix poblacional de la vella i de la nova immigració sumades obliga l'Administració a prendre el català com un nou repte: el repte de l'adaptació a les noves situacions comunicatives i a nous escenaris i és per això que també cal refer els arguments, actualitzar els contextos i modernitzar els estils de comunicació.


El repte demana fórmules ràpides, fàcils d'aplicar, magistrals com el medicament a mida, que ens permetin mantenir-nos en català. Demana una guia de bones pràctiques que, al meu entendre, ha d'incorporar al mateix temps principis, obligacions i consells eficaços, i a la qual no li sobrarà mai tampoc un bon gruix d'arguments per rebatre o superar qualsevol crisi per defecte o per excés de fe.