He estat a Bèlgica per primera vegada i us puc ben dir que si hi ha algun lloc del món a on el bilingüisme o el trilingüisme s'acosti a la perfecció, aquest és Bèlgica.
Per a situar-nos lingüísticament parlant, cal saber que a Bèlgica, només Brussel·les i rodalia és oficialment bilingüe, francès-neerlandès, a on els cartells i dels estaments oficials ho tenen tot en neerlandès i francès A Flandres només és oficial el neerlandès o flamenc i a Valònia el francès, a més hi ha una petita zona a prop d'Alemanya a on n'és oficial l'alemany, per només 50.000 persones que el parlen.
A Bèlgica l'etiquetatge en francès, neerlandès i alemany a tots els productes és un fet més que natural i més que superat. Hi ha grans empreses, algunes espanyoles, com ara ZARA, Massimo Dutti, Mango o bé, IKEA, FNAC, Nestlé, Lay's, Coca-Cola, etc. que utilitzen aquestes llengües sense embuts.
Del famós diari Metro a Brussel·les, se'n reparteixen dues edicions totalment separades, una en flamenc i l'altre en francès. No com a Barcelona, on sí que la portada és en català, però a la que gires full el català passa a millor vida.
Mentre esperava el meu tren a l'andana, a Brussel·les, anaven passant trens per la mateixa via que havia de passar el tren que em duria a Bruges. Trens que es dirigien a diferents destinacions. Els que anaven a zones valones, s'anunciaven a les pantalles d'informació en francès, únicament, i els que anaven a zones flamenques només en neerlandès.
Tot anant per Bruges, part flamenca, i intentant de fer una mica de contacte amb els locals, vaig preguntar per la llengua neerlandesa. A Flandres, la gent de la llengua n'anomena flamenc de forma popular, com ho han fet tota la vida, però ningú dubta de la unitat de la llengua. Tenen ven separat i solucionat el fet polític entre les diverses comunitats de parla neerlandesa amb totes les variants que també presenta aquesta llengua, del fet filològic i científic que ningú posa en dubte. D'aquesta manera s'eviten confusions i interferències malintencionades per part d'ignorants. Tot i això, m'han comentat que sí que hi ha algun grup reduït de persones que volen ser molt flamencs i que diuen que el flamenc és diferent de l'holandès, però queda reduït a un fet molt folklòric. De fet la forma oficial de la llengua és neerlandesa, que és com surt en tots els documents oficials tant a Flandres com a Holanda. Deixeu-me a més, que us expliqui una anècdota. Tot visitant l'ajuntament de Bruges, el senyor que venia les entrades em va preguntar en quina llengua volia la guia. Jo li vaig respondre que en català. Ell em var dir que en català no en tenien, de la mateixa manera que tampoc en tenien en flamenc, i me la va donar en espanyol. Resposta curiosa no creieu? Aquest home va reafirmar la unitat del neerlandès davant dels meus nassos en una acte tant simple com vendre'm una entrada de dos euros i mig, bo i ignorant l'origen del català, que suposo que pensava que devia ser dialecte del espanyol.
A Bruges, a part de preguntar sobre la unitat de la llengua i com la gent l'anomenava popularment, tot parlant amb una senyora d'uns 55 anys, em va explicar que la gran majoria de flamencs sempre s'han sabut expressar en francès, però que molt pocs valons saben el neerlandès "perquè no els interessa". Els flamencs havien estat molt dominats lingüísticament pels valons, fins al punt d'abandonar la llengua en certes classes socials o en certes situacions i practicar la diglòssia al "nostre estil". També, Flandres havia passat una certa crisi econòmica i a Valònia els anaven millor les coses. Fins que un dia els flamencs van dir "prou". La dona al moment de dir-m'ho fa el gest de "botifarra" amb el braç i em diu: "és el que hauríeu de fer els catalans per acabar amb la denominació, o sinó acabaran amb vosaltres". Flandres va experimentar una reacció econòmica i també crec que això els va ajudar en la seva capacitat d'autoestima.
Puc constatat que Flandres és una regió totalment monolingüe en neerlandès, a on la gent no té problema per expressar-se en francès quan convé, anglès i molts en alemany també.
He vist a Brussel·les un való i un flamenc parlar-se en anglès. (algun dia podrem parlar en anglès amb algú de Sevilla perquè haurem desterrat el castellà de casa nostra?)
Resumint, que qui és bilingüe és el país i l'Estat i no la gent o les regions que formen l'Estat. Ara, que als flamencs no els han regalat res, que quan va ser el moment van saber fer una bona "botifarra" als valons i van pressionar per a posar les coses al seu lloc, i això només es fa amb el cap clar i tots units.
Crec que en aquests moments la llengua catalana està en un punt d'inflexió molt important. Els atacs contra la nostra llengua encara avui, no han cessat; fets com el secessionisme en són un clar exemple, entre moltes altres coses que passen al dia a dia i que a vegades ni ens n'adonem. Ara volem fer el català oficial a Europa, quan encara no ens hem cregut que és oficial a casa nostra. Del que en surti d'aquests moments, dependrà el futur de la nostra llengua de forma irreversible. La balança puja i baixa i jo apostaria per fer una bona botifarra.