No fa gaire, es fan ver públics, els resultats de l'ús del català a les proves de selectivitat a la convocatòria de juny a les Balears (vegeu dades més detallades a http://www.uib.es/depart/dfc/gresib/estadistica.htm).
I, una vegada més, la utilització del català pels examinands ha superat els valors de la convocatòria anterior. En aquesta ocasió l'increment ha estat molt lleuger (0,7 punts), però, així i tot, ha augmentat. Si tenim en compte que, en Educació, les intervencions de la darrera legislatura fetes pel Govern balear han tengut l'objectiu de reduir la presència del català, no hi ha dubte que determinades inèrcies i l'actitud resistent d'una bona part dels docents han estat bàsiques per esmorteir-ne les conseqüències.
A pesar d'aquest creixement continuat, s'hi poden veure diferències segons els períodes de què parlem, que difícilment poden entendre's com a fruit de la casualitat. Durant el període del Pacte de Progrés (convocatòries del 2000 al 2003) l'ús del català en aquestes proves va passar del 43,7% (2000) al 63,1% (2003), quasi 20 punts de crescuda; molt més que en el període 2004-2007 (govern PP): 8,3 punts (2004: 65,8%; 2007: 74,1%). Sens dubte, a part que les possibilitats d'augment es redueixen així com més alt es fa l'ús del català, també hi deu influir, en l'ús del català, el sentit dels missatges que es vehiculen des de les institucions, sobretot les acadèmiques, com mostra que en vuit convocatòries anteriors (1992-1999, govern PP) sols cresqués 14,8 punts.
A les Balears, com a Catalunya, el model lingüístic escolar triat és el de conjunció i no, com a Euskadi o al País Valencià, el de línies. Cal indicar, però, que el model balear permet una determinada oscil·lació en el grau de presència del català com a llengua vehicular (del 50% de les matèries al 100%).
És probable, però, que la variació real sigui superior a aquest ampli marge, és a dir que hi hagi centres en què no s'arriba encara al mínim exigit (50%). Tot i així, des del govern els missatges donaven a entendre que l'ús del català era "abusiu", com mostren algunes declaracions explícites d'alts càrrecs de l'anterior govern i l'impuls de la tria del castellà com a llengua del primer ensenyament o del model trilingüe (d'ensenyament en castellà, en català i en anglès), que l'únic efecte segur hauria estat la reducció del català com a llengua vehicular i, per tant, la reducció de les capacitats d'ús d'aquesta llengua entre una part considerable d'alumnes.
Si hem dit que, a la pràctica l'ús vehicular del català en alguns centres deu estar per davall els mínims exigits és perquè, si no, és difícil explicar que, procedents de la mateixa localitat (Palma, p. e.), hi hagi alumnes de determinats centres que usen el català en més del 80% dels exàmens i els d'altres centres no arribin al 15%, en un context -les proves de selectivitat- en què, encara que les respostes poden ser en qualsevol de les dues llengües, hi ha una invitació a la utilització del català (els qüestionaris de les proves hi estan redactats). Per tant, en teoria no hi ha línies, però a la pràctica sembla que hi ha centres prou diferenciats pel que fa a l'ús del català.
La implicació dels docents és bàsica en l'èxit de l'expansió de l'ensenyament en català i, com s'ha demostrat recentment, en la defensa dels avanços aconseguits. De vegades, com ha succeït en aquest cas, el col·lectiu ha tengut més força que una administració disposada a servir-se del deteriorament de l'ensenyament i de la llengua pròpia del país que administra per treure'n, demagògicament, un profit exclusivament electoral. Esperem que, ara, en la nova legislatura, les actuacions de l'Administració sobre l'ensenyament i la llengua siguin amb el propòsit de millorar-los.