Els nostres articles d'opinió ← Altres articles

El català, llengua d’acollida

Pere Campí

Ja fa uns mesos la Secretaria per a la Immigració va iniciar els treballs per elaborar una proposta de llei que, una vegada enllestida, es presentarà al Parlament perquè els grups la discuteixin i, si s'escau, l'aprovin. És l'esperada Llei d'acollida de les persones immigrades a Catalunya, amb la qual la Generalitat regularà una de les noves competències adquirides amb el nou Estatut i que s'ha de convertir, gràcies a la prestació d'un servei d'acollida dirigit a les persones nouvingudes, en una eina útil que ha de contribuir als principis d'igualtat i de cohesió socials

Un dels temes de debat que han centrat les discussions de les persones que, en representació d'agents socials i d'institucions diverses, han intervingut en l'elaboració de la proposta de llei ha estat el contingut mateix de l'acollida i, més concretament, l'apartat que fa referència a l'adquisició de les competències lingüístiques bàsiques.

Segons la meva opinió, els objectius que ha d'assolir la Llei d'acollida, des del vessant lingüístic, són els següents:

En primer lloc, ha de possibilitar que els usuaris dels serveis d'acollida obtinguin un coneixement inicial de la llengua catalana, per a la qual cosa n'ha d'incloure l'ensenyament (els professionals han establert en un mínim de 90 les hores necessàries per aconseguir un nivell bàsic).

En segon lloc, ha de fer del català la llengua vehicular de l'acollida. Això no ha d'excloure, en aquesta primera etapa i com a mesura transitòria i facilitadora, l'ús d'altres idiomes, que permetrà agilitar la comunicació entre els serveis i els usuaris.

En tercer lloc, la llei ha de contenir formació específica sobre llengua per al personal que integra els serveis d'acollida, que els donarà eines que els permetrà millorar l'atenció a les persones nouvingudes emprant la llengua catalana. En aquest apartat s'ha d'incloure també la formació en matèria de legislació lingüística, de manera que es pugui assessorar les persones immigrades en els àmbits en els quals el català és obligatori per llei.

Per últim, ha de preveure que els serveis d'acollida donin informació sobre la realitat sociolingüística del país. Aquesta informació haurà de ser elaborada seguint uns criteris de qualitat i prenent les aportacions que s'han fet des de la filologia i la sociolingüística.

La promoció del coneixement i ús del català és un compromís que ha adquirit el país en relació amb els seus ciutadans. L'Administració pública ha de vetllar per fer-lo efectiu i la Llei d'acollida ha de convertir-se en una de les eines per aconseguir-ho. Aquesta és, també, una de les maneres amb què els serveis d'acollida fomentaran l'autonomia de les persones immigrades i la seva promoció personal, la integració social, així com la cohesió del conjunt de la societat catalana que, com resa la proposta de llei en un dels seus apartats, són els objectius que s'han d'acomplir.