L'esborrany de la llei d'acollida de les persones immigrades a Catalunya, que va presentar a principis del mes d'octubre la consellera Carme Capdevila, introdueix aspectes prou rellevants en relació amb l'acolliment lingüístic, com ara la inclusió de l'ensenyament del català en el programa de continguts dels serveis d'acollida o l'establiment del català com a llengua vehicular de la formació i la informació que oferiran aquests mateixos serveis. Tanmateix, l'esborrany de la llei no planteja de manera suficient la inclusió lingüística de les persones nouvingudes, ja que d'entrada no estableix com a requisit l'adquisició de competències lingüístiques en català. Crec que l'ensenyament de la llengua catalana que oferiran els serveis d'acollida hauria de ser un deure i, per tant, obligatori per a tothom que no la conegui. Si adoptem aquesta mesura no estarem fomentant el tracte diferenciat envers les persones immigrades i afirmem la voluntat que aquestes s'equiparin a la resta de ciutadans de Catalunya (nacionals espanyols amb veïnatge administratiu a Catalunya). Recordem que aquests tenen també el deure de conèixer el català.

Diverses personalitats, com ara el catedràtic de dret administratiu de la UAB, el Sr. Antoni Milian, s'han manifestat reclamant la necessitat d'establir com a requisit l'aprenentatge del català. Justament això és el que desitja la majoria de la societat catalana: segons un estudi del Centre d'Estudis d'Opinió, el 76,7% de catalans consideren que la Llei d'acollida hauria d'exigir el coneixement del català als nouvinguts. Hem de tenir en compte que el deure del coneixement lingüístic sol ser el requisit principal en els processos d'acollida en la majoria de països europeus. Per exemple, Bèlgica, els Països Baixos, Dinamarca, Àustria, Alemanya i el Regne Unit, a més d'altres països no europeus com Austràlia i Nova Zelanda, estableixen com a obligació que es facin els cursos de formació lingüística.

La llei hauria d'establir les mesures que assegurin el compliment d'aquest deure, a través dels mecanismes que es considerin oportuns. Recordem que dins l'àmbit europeu, a Dinamarca la superació de l'examen de llengua implica la reducció del període d'obtenció del permís de residència, a Alemanya el fet de no assolir els estàndards lingüístics significa la reducció o retirada del subsidi d'atur i als Països Baixos la denegació de renovació dels permisos de residència. La Llei d'acollida hauria de prendre nota dels incentius i mesures que adopten aquests països europeus.