Estem a l'estiu, i és una bona època per reflexionar. Des de la Plataforma per la Llengua ja portem una quants articles escrits a El Singular Digital, i és per això que voldríem parlar de nosaltres, de la societat civil,  i de la força que podem anar tenint si creixem i  som incisius.

Moltes persones creuen que des de la transició molts dels nostres problemes cal delegar-los als politics, i entre ells, la defensa de la llengua catalana.  Situar-la al lloc que li correspon, és  a dir, al mateix nivell que altres llengües amb un nombre de parlants comparable, és avui dia encara, en molts sentits, un repte. Hem oblidat sovint que el paper de la societat civil és fonamental per tal d'incidir realment en  el nostre context, en el que volem i també en els agents polítics i econòmics. La situació actual demostra que temes com els de la llengua ens incumbeixen a tots, i que no els podem delegar. Com més forta sigui la societat civil, més avançarem i més resultats obtindrem. Sota aquesta filosofia, ja fa uns 14 anys, persones i entitats de procedències diverses ens vam agrupar per crear la Plataforma per la Llengua (http://www.plataforma-llengua.cat/) sota un objectiu comú: incrementar la presència de la llengua catalana en tots els àmbits, però fent-ho des de nous horitzons a fi d'aconseguir resultats concrets, persuasius en el discurs, i ferms en les nostres reivindicacions. Calia cercar noves fórmules per aconseguir canvis positius en l'estat de la llengua, i treballar des d'òptiques modernes i amb rigor. L'ús del català comporta  valors i té un paper cohesionador de la societat, de tal manera que constitueix un actiu perquè les persones que no el tenen com a llengua primera no se sentin discriminades i puguin tenir la sensació que són membres de la nostra comunitat i hi participin. En l'àmbit comercial, la llengua és un valor d'aproximació al consumidor, i va associada per tant,  a la rendibilitat comercial. És des d'aquest punt de vista que es va iniciar un treball constant i  meticulós en diferents àmbits, com l'empresa, el cinema i l'audiovisual, les universitats i els estudiants, l'educació, l'acollida lingüística i la immigració, les administracions de l'estat, etc...amb noves fórmules de treball aplicades al llarg de tots els Països Catalans gràcies a les Plataformes per la Llengua territorials i als grups i entitats que en formen part o hi donen suport.

Avui  podem afirmar que s'han aconseguit èxits importants, no fruit de la Plataforma per la llengua en si mateixa, si no de totes les persones i entitats de la societat civil , milers, que hi col·laboren treballant colze a colze siguin o no de l'organització: avanços en el camp de la telefonia, en l'etiquetatge, o en els webs de moltes empreses, en són exemples. Àdhuc, gràcies a la postura de moltes persones de mantenir-se en la llengua, nous catalans que no tenien el català com a primera llengua s'han sentit tractats com a ciutadans i ciutadanes i acollits, i estan tenint percepcions positives envers la llengua. És per tot plegat que voldríem animar a treballar perquè amb coordinació i esforç, és possible avançar. Resta molt per fer, i tots hi podem posar el nostre gra de sorra, estiguem o no en una ONG  de defensa de la llengua. Perquè els èxits que obtindrem de cara el futur, no són pas de cap organització en concret, si no de tota la societat catalana. Tots som necessaris.