I és que al nostre país ens trobem amb la paradoxa que l'empresa catalana (associada amb el grup Mahou) no etiqueta en català cap dels seus productes, però, en canvi, no té reserves a l'hora d'utilitzar més de 15 llengües en una mateixa etiqueta. Fins i tot, etiquetant a casa nostra en idiomes de comunitats lingüístiques amb menys parlants que la catalana, com ara el danès o el finès. Per tant, dir que no ho fan per qüestions d'espai a l'etiqueta, seria un contrasentit; i argumentar que es deu a qüestions de mercat, quan etiqueten sense problemes per la comunitat danesa, semblaria ridícul. Però sobretot el què sorprèn és que el sector de les cerveses hagi experimentat en els darrers anys un creixement importantíssim de productes etiquetats en català (de 3 productes el 2001 s'ha passat a 36 cerveses el 2007); i el fet que les altres dues marques de gran consum catalanes com són Moritz i Damm liderin aquesta tendència i ofereixin tots o la majoria dels seus productes en la nostra llengua, però San Miguel continuï sense haver etiquetat encara cap producte en català (vegeu sinó el darrer Informe sobre la situació del català a les cerveses).

L'empresa que patrocina el Senglar Rock coneix prou bé la realitat catalana, i per això és incomprensible que es mostri tan poc sensible vers la llengua que parlem, aprenem, ens ho passem bé...o demanem una cervesa. Tan poc respecte es mereix aquesta llengua de més de 7 milions de parlants? És que no tenim dret al mateix tracte que els danesos o finesos tenint realitats sociolingüístiques tant similars? I, què els fa quedar-se tan enrere respecte el comportament de les altres marques de cervesa catalanes?. Senyors i senyores de Mahou-San Miguel, es tracta simplement que ens atengueu correctament, no us demanem més privilegis que els que tenen la resta de potencials compradors vostres a l'estranger... vaja, això si realment voleu triomfar aquí, és clar.