Els nostres articles d'opinió ← Altres articles

El paisatge de la llengua

Daniel Mundet

Sovint es diu que la nostra llengua té una mala salut de ferro. Els debats a l'entorn de l'ús social de la llengua, sobre la tercera hora, sobre la immersió lingüística, teòricament d'aplicació a primària i ara que es planteja a secundària...generen un seguit i neguit d'opinions que sovint no deixen un bon regust de boca. Malgrat la importància de l'ús social, cal tenir present d'altres àmbits on cal fer polítiques i iniciatives actives per tal de fer que la nostra llengua sigui present en el paisatge quotidià de la nostra vida: mitjans de comunicació, publicitat, retolació, etiquetatge, noves tecnologies... Són aspectes que fan que la llengua es mantingui dinàmica, útil i visible.

A l'estiu és l'època de l'any on més es dispara el consum de refrescs i cerveses, tots en comprem, i en un moment o altre fem un cop d'ull a l'etiqueta o a la publicitat del producte. És per això que a la Plataforma per la Llengua hem realitzat un estudi on hem detectat que pel que fa a les cerveses etiquetades en català hi ha hagut un creixement molt notable: s'ha passat de només 3 productes l'any 2001 a 36 cerveses a l'actualitat. D'aquestes, més de la meitat són productes de gran consum (la resta són cerveses artesanals, un segment que ha experimentat un gran creixement).

Aquesta és una tendència que s'ha accentuat amb força els darrers anys. No obstant, en termes generals, el català es troba encara infravalorat en l'etiquetatge de les cerveses per les empreses de més facturació a nivell estatal: només un 27% dels seus productes analitzats són en català. Paradoxalment, el portuguès apareix en la meitat dels productes d'aquestes grans marques, malgrat no ser llengua oficial ni pròpia a Catalunya! Fa tres anys, aquesta desproporció era molt més gran, però el paisatge mica en mica ha anat canviant i la nostra llengua hi és present amb normalitat i naturalitat. Aquest canvi no s'hauria produït sense una demanda dels consumidors i d'organitzacions de la societat civil com la Plataforma per la Llengua. El que demanem és de sentit comú, i esperem que en els propers anys l'evolució encara sigui més positiva.