La possibilitat d'intercanvi es dóna arreu, però és a la universitat on es generalitza. Cada vegada més estudiants universitaris tenen la possibilitat de desenvolupar una part de la seva tasca formativa en una universitat de fora del seu país. Aquest fet és molt important, no només perquè permet als joves formar-se en diferents universitats, conèixer altres sistemas educatius sinó sobretot, perquè l'intercanvi els permet "viure" altres realitats culturals,socials i lingüístiques.

És per això que els estudiants que visiten les nostres universitats han de trobar-hi un bon sistema educatiu, de qualitat, competitiu, però hi han de trobar, també, els trets propis de la societat catalana. Des del punt de vista lingüístic el català, com a llengua pròpia de Catalunya, ha de tenir, a les nostres universitats,  una presència molt significativa com a llengua de relació i com a llengua vehicular dels aprenentatges. Naturalment que, precisament per la seva voluntat d'universalitat, hi ha d'haver la  presència d'altres llengües, a la universitat, com el castellà, llengua oficial també a Catalunya, l'anglès, llengua dels intercanvis universitaris i altres llengües de cultura. Com més llengües millor.

Aquesta situació de llengües en contacte a les universitats no ha de fer por a ningú. Nosaltres no hem de tenir cap complex per defensar que el català, com a llengua pròpia del país, tingui una presència majoritària a les nostres universitats. Estem a favor dels intercanvis, volem acollir, i ho fem, els estudiants que ens visiten  mitjançant uns programes d'acollida de qualitat, però no podem permetre que la presència del català reculi cada dia a les nostres universitats  en nom de res, ni de la modernitat ni de la globalització.

Cal dir que les nostres universitats estan preparades per fer compatible l'acollida d'estudiants de fora amb la presència del català com a llengua central dels ensenyaments. És per això que, si es fan bé les coses, si el govern fa la feina que li pertoca, la mobilitat d'estudiants universitaris, la veiem, més que com una amenaça, com un repte i una oportunitat.