Diuen que en temps de guerra tot forat és trinxera. És una manera de dir "campi qui pugui" i tot s'hi val. Aquesta és una mica la sensació que tenim a mesura que anem assistint a les cada cop més llargues campanyes i precampanyes electorals. Sembla que quan es tracta de fer referència a la llengua catalana tot s'hi val. Es genera un soroll mediàtic que té la capacitat de tapar un debat i un plantejament de fons important. La demagògia i facilitat amb que es manipulen dades i es fan correlacions de causa-efecte simplistes sobre els efectes de l'educació en català diu més dels qui les diuen que res més. La manca de resposta institucional per part d'aquest estat del qual formem part i el silenci còmplice dels partits d'àmbit estatal no fan res més que contribuir als persistents intents d'erosió de l'estatus oficial i social de la llengua catalana. És un exemple més d'una situació que fa massa temps que va durant, que va aïllant les respostes que des dels partits polítics, societat civil i institucions catalanes es van donant.

No deixa de ser irònic que ara, justament quan la Comissió Europea ha iniciat l'any europeu del diàleg intercultural, es reobrin de manera força matussera els atacs i crítiques a la llengua catalana.

No ens hem de deixar impressionar per tot plegat. És necessari continuar treballant per tal que la llengua catalana, i els valors de convivència i civisme que comporta, esdevingui un element cohesionador de la nostra societat. En un marc de diàleg intercultural, el paper que té la llengua catalana com a llengua comuna és d'una importància que no hem de desaprofitar.

Esperem que aquests atacs contra el nostre sistema educatiu i contra la llengua catalana no siguin un preludi del que pugui passar amb la sentència del Tribunal Constitucional de l'Estat espanyol sobre els articles de l'Estatut de Catalunya relatius a la llengua catalana.