Integrar-se implica el fet de viure en un lloc en igualtat de condicions que la resta dels ciutadans. Per això, la incorporació d'alumnat, treballadors i famílies nouvingudes a la nostra societat, sense accés al català, representa una forma més d'exclusió social. Aquesta exclusió lingüística, però, ha generat una resposta civil enorme, amb més de 20.000 voluntaris i més de 400 entitats que, com la nostra, participen en el programa de les parelles lingüístiques.

El català té, entre altres components com l'afectiu, el comunicatiu o l'identitari, un fort component social. El treball d'acollida lingüística amb comunitats de nouvinguts és l'aportació de la Plataforma per la Llengua  a la construcció d'aquesta societat diversa, que volem cohesionada, igualitària, justa i solidària.

Aquest 2008 la Plataforma per la Llengua ha ingressat a la Federació Catalana de Voluntariat Social i ha estat guardonada amb el Premi de votació popular de la setzena. edició dels Premis Voluntariat que atorga la Secretaria d'Acció Ciutadana. Amb això, el català passa a ser un agent actiu en el sector de les associacions d'acció social, de la mà d'una associació que hom "emmarcaria" en el sector cultural i que ara té el repte de formar part d'aquest sector associatiu. Esperem que aquests dos fets ajudin a crear un nou imaginari col·lectiu sobre la llengua catalana, que no només l'identifiqui amb un fet cultural o que afecta només als catalanoparlants, sinó que identifiqui el català també amb el seu component d'acció social, amb la seva utilitat per millorar la societat i per contribuir, com a llengua comuna, a la identitat compartida de tots els membres de la societat catalana, independentment del seu lloc d'origen, tot garantint també la pervivència de les llengües i cultures nouvingudes.