Coneguda professionalment com a Anna N. Schlegel (Olot, 1968), és una empresària catalana establerta als Estats Units des de fa trenta anys. Vinculada a Silicon Valley, Cap d'estratègia de GPA Innova, la revista Analytics Insight la va considerar la dona més influent en l'àmbit tecnològic del 2020. El 2021 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi. Recentment col·labora com a assessora voluntària de Plataforma per la Llengua.

Com veus la situació de la llengua catalana des de l'exterior, després de tants anys vivint a Amèrica?

Com una bogeria que sembla que hagi sortit de lloc i molt difícil d'arreglar. Vaig anar-me'n l'any 1992 i recordo ja llavors  que no hi havia una correspondència entre la quantitat de gent que immigrava a Catalunya i l'esforç que es feia per ensenyar-los el català. Si observes com es fan les coses per exemple al Canadà, al Quebec el francès és obligatori, i es veu en els rètols, els menús, les escoles i les lleis. Ho respecten moltíssim i la gent utilitza el francès en tots els àmbits. Per què ens costa tant a Catalunya? Som tots nosaltres que l'hem de demanar i fer servir. El govern canadenc evidentment és més proactiu amb les polítiques lingüístiques i entenen que per mantenir un idioma s'ha de veure i fer servir a tot arreu. 

Quina política de traduccions tenen les grans empreses nord-americanes?

En general les empreses prioritzen començar les traduccions pels idiomes dels països més potents, per exemple l'alemany o el japonès, ja que no totes les empreses tenen prou finançament per traduir els seus continguts a totes les llengües. En aquest sentit, els caps d'equips de globalització tenen un pressupost i sempre estan prioritzant. Però, ara hi ha més tecnologia com la intel·ligència artificial, que ajuda a traduir la majoria dels idiomes. D'aquesta manera, avui, amb un cost reduït, els empresaris poden traduir les seves pàgines web i els seus materials fent servir serveis provinents de la intel·ligència artificial.

Fotògraf: Juan Miguel Morales

Hi ha la percepció que abans era més fàcil incorporar el català al món digital? Exemples com Gmail, Microsoft, etc.

No ho sé. Jo vaig ser de les primeres persones que va ajudar a Google a corregir el català, tenien un mètode de "Crowdsourcing" que ho va fer molt més fàcil. Potser ho podem recomanar als caps de globalització de LinkedIn, etc. Aquestes decisions depenen de dos grups: 1) L'equip de traducció de cada empresa 2) Els clients, nosaltres ho podem demanar. Per què no ho fem? Les empreses escolten molt als clients. Jo no he rebut mai cap petició de cap català per traduir res a cap de les empreses a on he treballat. En castellà o l'anglès ja va bé?

Com podem fer avançar el català a les grans plataformes audiovisuals o al món dels videojocs?

Parlar amb els caps d'aquests equips per explicar-los que la nostra llengua és el català i que amb nosaltres també tindran rendiment. I llavors, activar els catalanoparlants. La força del client és crucial. Ara, si el cap de l'equip de globalització no té dades, o queixes, de la qüestió, no se n'assabenten. Hi ha moltes llengües al món.

Com valores la legislació lingüística en l'àmbit socioeconòmic?

Els Estats Units no funcionen així. Si els negocis poden fer diners, ho faran i traduiran el que calgui als idiomes que els permetin fer diners i allà on ho demanin els clients. Per això és molt important parlar amb els caps d'aquestes plataformes, perquè és molt possible que ni sàpiguen que és el català. No podem assumir que som coneguts arreu!

Per tant...?

Molts equips es basen en dades i les queixes dels clients, així com els grups d'interès o eines de recollides de signatures com change.org. Cal treballar en tots els àmbits. Ara, un cop l'empresa incorpora el català, cal que tothom l'utilitzi, perquè si els caps de la plataforma veuen que no hi ha gent fent-la servir, és molt possible que parin d'invertir-hi.

Hi ha empreses que no s'atreveixen a introduir el català per por a represàlies...

És una gran anomalia i un atac molt directe a la nostra llengua i manera de ser. Molts empresaris tenen por, i ho entenc. Però per què no posar-lo en diverses llengües? Als Estats Units, per exemple, jo visc a Califòrnia, els ajuntaments tradueixen l'etiquetatge en vietnamita, castellà, xinès, etc. I tothom tan content que tota la gent del poble ho pugui entendre. Però també s'ha de dir que Califòrnia és un estat molt acollidor i divers. El que està passant a Catalunya és molt trist. El català és un idioma molt important i si tots el fem servir, i el demanem, i no canviem de llengua quan sabem que ens entenen perfectament... aniríem molt millor. Demanem-lo, sempre!

Com hauríem de fer-ho?

Sent més valents. No passa res per parlar el català, és molt i molt fàcil sempre parlar en català. Quan te'n vas a viure a la Xina, aprens el xinès tant sí com no. A Catalunya ens deixem passar la mà per la cara. L'exemple del Barça amb Spotify és molt positiu. Esperem també que el govern català pressioni més a favor de la llengua.

Aquest article va aparèixer originalment al número 39 de La Corbella, la revista de Plataforma per la Llengua. Llegeix-la aquí!