Aquests darrers mesos el Departament d'Educació ha començat a donar senyals que la situació del català al sistema educatiu de Catalunya és delicada, presentant unes dades molt dolentes sobre la salut de la llengua entre l'alumnat i el personal docent i anunciant un pla d'impuls del català. També fa quatre dies va anunciar que engegaria un pla pilot per implantar una mena de MIR educatiu per millorar la incorporació al mercat laboral del personal docent, amb l'objectiu de millorar la formació sociolingüística. Celebrem la notícia i que es reconegui que no anem bé, però: servirà d'alguna cosa aquesta suposada millora posterior al títol de grau?

Si mirem els plans d'estudis dels graus d'educació infantil i primària de les universitats catalanes, es pot veure de seguida que la formació que reben els actuals professionals docents no preveu ni de bon tros la sociolingüística, i menys des d'una perspectiva catalana. L'estat de salut d'una llengua minoritzada com el català, la convivència entre llengües fortes i dèbils, la diglòssia, les tries lingüístiques, els usos interpersonals, les mudes lingüístiques, etc., res de tot això s'estudia.

Sobre la famosa immersió lingüística, tampoc no en trobem rastre. Una anàlisi més escrupolosa ens porta a afirmar que tan sols una universitat ofereix una assignatura optativa en què se'n parla de passada. Però no us feu il·lusions, es titula "Projecte lingüístic de centre i plurilingüisme". La immersió desfeta en un món plurilingüe, intercultural, multilingüe, pluricultural..., en definitiva, globalitzat - com pretenem que s'apliqui la immersió si ningú explica als docents què és?. Aquestes paraules sí que les trobem en moltes assignatures, que per cert s'imparteixen en anglès o tracten sobre l'aprenentatge integrat de llengua i contingut, el famós AICLE. Ens omplim la boca de defensar un món divers i ple de llengües, però "plurilingüe" acaba sent sinònim de fer les ciències naturals en anglès (o, en comptats casos, en altres llengües colonials).

De fet, si fem un cop d'ull força ràpid també trobarem que l'oferta d'assignatures obligatòries i optatives que tracten sobre l'anglès o en aquesta llengua és molt més àmplia que qualsevol aprofundiment en la llengua pròpia i vehicular del sistema educatiu català. Podem trobar assignatures com "Aspectes culturals dels països de parla anglesa" o "Literatura infantil, plurilingüisme i pluriculturalitat a l'aula" (sí, ja sabeu què vol dir, oi?), però sobre la literatura o la cultura popular catalanes no en trobem ni rastre. Aquesta és la formació sociolingüística del futur, les futures generacions transformaran l'educació per transmetre que som ciutadans d'un món globalitzat i modern, plurilingüe i pluricultural.

Aquest article ha aparegut originalment al número 6 de La Foguera, la revista de la comissió de la sectorial d'educació de la Intersindical - CSC. Troba'l al seu web!