Recentment, en una entrevista al voltant de la immersió lingüística a les escoles i la sentència del 25 % explicitava que si bé hem de garantir amb fermesa i consens el model d'escola catalana, no podem fiar el present i el futur de la llengua únicament a l'escolarització: «Si surts de l'escola i la gent no parla la llengua. [...] Necessitem un impuls i reforçar l'ensenyament, és bàsic; però també cal reforçar l'entorn de l'ensenyament, que és tot, molt especialment el món de lleure, els esports i les activitats extraescolars».

El que és primordial per nosaltres és que quan els nostres joves -i també el conjunt de la societat- obri una plataforma per veure una sèrie o una pel·lícula, o quan la gent entri als seus perfils de xarxes socials, trobi sense esforç una proporció raonable d'entreteniment i publicacions en català. I que la gent pugui gaudir de música en català visqui on visqui, i que tothom pugui trobar videojocs en la nostra llengua de la mateixa manera que en altres països, els parlants d'altres llengües en troben en la seva. Estem parlant, ni més ni menys, que de l'aplicació pràctica d'aquell vell -i alhora ben vigent- lema de Plataforma per la llengua: «volem viure plenament en català» (no caldria ni dir que sense renunciar, sinó potenciant el coneixement de com més llengües, millor).

I al mateix temps que tirem endavant noves iniciatives per aconseguir aquestes fites vinculades amb la joventut i la modernitat, una cosa fàcil i barata que hauríem de fer tots en el nostre dia a dia és no canviar de llengua, ja que és una cosa que només depèn de cadascú de nosaltres i sabem que pràcticament tothom l'entén. Hem de donar un impuls global i el més fàcil i útil és que els mateixos catalanoparlants ens desacomplexem i fem servir el català amb naturalitat.

Aquest article va aparèixer originalment al número 40 de La Corbella, la revista de Plataforma per la Llengua. Llegeix-la aquí!