Si la Plataforma per la Llengua som una entitat apolítica, una ONG que treballa pel català com a llengua de cohesió, que lluita pels drets dels catalanoparlants, per què érem a la Diagonal aquest 11 de setembre? Doncs, precisament, per això: perquè volem salvar els mots.

Just aquest any fa 25 anys que la Plataforma per la Llengua lluitem dia a dia per reivindicar el català com una llengua normal, una llengua amb una administració que la defensi, una llengua amb uns parlants que puguin utilitzar-la sempre que ho considerin. I després de 25 anys, amb el suport i la força que ens donen els més de 17.500 socis, podem dir-ho clar: l'Estat actual no garanteix els drets lingüístics dels catalanoparlants. Per tant, necessitem un Estat que sí que ho faci. Necessitem un estat a favor.

L'Estat espanyol és l'únic estat d'Europa que no ha reconegut una llengua pròpia de les dimensions i la vitalitat del català com a llengua oficial d'Estat. És l'únic estat de la Unió Europea que s'ha negat de manera sistemàtica a demanar l'oficialitat a Europa d'una llengua pròpia de la fortalesa i el nombre de parlants del català. El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va assegurar que si l'Estat espanyol ho demanés, "no posaria cap obstacle a la seva aprovació" i faria el necessari perquè s'aprovés "el més aviat possible". Però l'Estat espanyol no permet que el català, la 14a llengua més parlada de la UE, hi sigui oficial.

A l'Estat espanyol, més de 500 normatives imposen el castellà. Només el 2017, perquè ens fem una idea, es van aprovar 93 normes que l'imposen per davant de la resta de llengües de l'estat. A l'Estat espanyol, només un 5% de les emissions dels mitjans públics espanyols són en català. A l'Estat espanyol, el Tribunal Constitucional suspèn normatives autonòmiques que busquen protegir el català, com la Llei catalana de comerç, que regulava l'obligatorietat que els treballadors de cara al públic estiguessin en condicions d'atendre els consumidors en qualsevol de les llengües oficials. O el Decret de plurilingüisme valencià, que incrementava la presència del català al sistema educatiu, també suspès pel Tribunal Constitucional. No és que l'Estat no protegeixi el català: és que ni tan sols permet que ho facin les autonomies.

De fet, la Plataforma per la Llengua, en els últims anys, hem rebut, quina ironia, 155 casos de discriminació lingüística greu per part de l'Estat espanyol. Casos com el d'aquest agost a la comissaria de la Policia Nacional al carrer Balmes de Barcelona, quan un agent va increpar i amenaçar de detenir una dona de 69 anys per dirigir-s'hi en català i defensar el seu dret a utilitzar la llengua.

Per això, la consecució de la República no només és una eina per avançar cap a la normalitat en el reconeixement del català, sinó que és imprescindible si volem garantir els drets dels seus parlants. Per això, l'1 d'octubre defensàvem el SÍ. Per això, l'11 de setembre érem a la Diagonal. Perquè necessitem un estat a favor.