El partit Ciutadans va passar en una sola setmana de reclamar la llibertat empresarial en l'etiquetatge a demanar una regulació que garanteixi l'etiquetatge en castellà en tots els productes que es venen a l'Estat espanyol. Una regulació que, de fet, ja existeix i imposa l'etiquetatge en castellà on és la llengua pròpia i autòctona, i també on no ho és.

Contradiccions com aquestes són freqüents en les propostes lingüístiques de Ciutadans i el PP i, vistes d'una en una, poden arribar fins i tot a fer gràcia. Des de la Plataforma per la Llengua volem advertir què hi ha darrere d'això: els qui volen atacar la normalització del català tenen en ment una finalitat molt concreta, i els mitjans per a aconseguir-la són només això, mitjans. És per aquesta raó que és important que no gastem les nostres energies a discutir tècnicament cadascuna de les propostes d'aquests sectors: totes són malintencionades. Quan diuen que volen llibertat per a etiquetar, en realitat volen que tot l'etiquetatge sigui en castellà i que no sigui en català. Si la llibertat de mercat els dona mals resultats, demanaran regulació.

Per què podem afirmar això tan categòricament? Ho podem fer perquè tenim memòria. Recordem que el PP de José Ramon Bauzá va passar-se anys fent oposició al govern de Francesc Antich a les Illes Balears perquè no es podia escollir la llengua d'escolarització. Quan va governar i va veure que quatre de cada cinc famílies escollien el català, va abandonar el model de lliure elecció i va idear el TIL per a reduir la presència del català i augmentar la del castellà.

Aquests darrers dies hem sabut també que el PP no podrà "indemnitzar" les famílies que s'autoprocurin un ensenyament en castellà fora de l'educació pública catalana. A l'ONG del català tenim memòria i sabem que la llei es va dissenyar contra el català perquè recordem que el mateix govern espanyol va negar la indemnització a una família de Xirivella que l'havia sol·licitat perquè al seu poble no podia matricular els seus fills en un programa d'ensenyament en valencià i havia optat per una escola privada en un altre municipi, fet que li havia originat un sobrecost.

Diuen que estan a favor de la llei i la igualtat, però en realitat només estan en contra del català. Sabem perfectament que alguns cercaran cadascun dels llocs en què el castellà presumptament està relegat, però no mouran ni un dit per a modificar el disseny supremacista de la Constitució -tal com han fet altres estats plurilingües europeus- i deixar de privilegiar una comunitat lingüística per sobre de totes les altres; avui en dia el castellà és l'única llengua d'Espanya de coneixement obligatori i està imposada pels centenars i centenars de disposicions legals que n'afavoreixen o n'imposen l'ús, i és l'única que compta amb rang real d'oficialitat a nivell estatal i europeu.

Sabem que en la seva recerca de la "igualtat", no miraran d'incrementar la presència del català a la justícia, que és gairebé nul·la, ni de fer complir la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que Espanya vulnera sistemàticament. El PP i C's no protestaran perquè només un 1,6% de les pàgines web de l'Estat tinguin tota la informació disponible també en català o perquè els empleats públics que l'Estat té a Catalunya estiguin tots obligats a saber castellà, i només uns pocs a saber català. Així doncs, cada vegada que ens diguin que és per la llei o per la igualtat, els respondrem que tenim memòria.