Aquelles prestatgeries plenes de novetats de la llibreria Laie van ser de nou, poc abans del 21-D, testimoni d'una reunió d'alt contingut simbòlic: la del jurat de la 5a edició dels Premis Martí Gasull i Roig.

Sí, els Premis de la Plataforma per la Llengua, que homenatgen el fundador i l'ànima de l'entitat, l'enyorat activista i muntanyenc Martí Gasull, arriben a la cinquena edició.

El jurat, com cada any, escull tres finalistes d'entre els centenars de propostes rebudes d'arreu dels territoris de parla catalana. Aquests finalistes triats a partir de la deliberació passen a la fase de votació popular, on tothom que ho vulgui pot votar segons les seves preferències en la pàgina web premismartigasull.cat.

Tot i que les tres eleccions del jurat són guanyadores del reconeixement, una d'aquestes té, a més, el component d'haver obtingut més suport social.

I quins són enguany aquests tres guanyadors/finalistes?

Els cinemes Texas. Per què no podem veure les pel·lícules en català quan anem al cinema? Aquesta pregunta, que ens hem formulat moltes vegades, avui és superada pels cinemes Texas, que trenquen tots els tòpics i ofereixen un espai de normalitat audiovisual. Als Texas de Barcelona i València per fi podem anar al cinema en català. Un projecte importantíssim que cal agrair al cineasta Ventura Pons.

L'escola la Masia. Quan vaig estudiar a València i passàvem les tardes de reflexió i debat als cafès del barri del Carme i de Benimaclet, vaig descobrir l'existència d'uns projectes pedagògics de país. Eren unes escoles cooperatives nascudes al tardofranquisme per a oferir una educació propera, renovada i en llengua catalana. Aquestes escoles encara existeixen, i la Masia n'és una de les més característiques. Cal encoratjar-los per aquests cinquanta anys de compromís amb el país i la llengua.

Catalunya Ràdio. Escoltar Catalunya Ràdio és escoltar la ràdio pública d'un país normal. Per a mi, són també records i moments del present: la veu matinal de l'Antoni Bassas, ara la de la Mònica Terribas, les històries de l'En guàrdia, o els esmorzars de diumenge amb El Suplement d'en Xavier Solà, endevinant indrets, plats i persones. Catalunya Ràdio ens demostra que entreteniment i vocació de servei poden tenir un dolç equilibri. En català, és clar.

Tots tres finalistes han fet una tasca meritòria en els diferents àmbits, per la llengua catalana i per normalitzar el país. És difícil escollir-ne només un. I vosaltres, ja sabeu a qui votareu?